Resultats de la cerca

A Catalunya, segons el dret català vigent, que ha recollit una pràctica introduïda per costum, el cònjuge pot instituir hereu el fill que el seu consort supervivent elegeixi entre els fills comuns o delegar-lo perquè distribueixi l’herència en parts iguals o desiguals entre els fills A Eivissa i a Formentera, l’encàrrec al cònjuge supervivent es concreta solament en la distribucó de l’herència entre els fills comuns On regeix el dret local del Pallars Sobirà, ultra el cònjuge supervivent, també es pot fer a favor dels dos parents més pròxims del testador…

Estableix que el cònjuge que restarà viu es podrà tornar a casar sense perdre l’usdefruit legal, i amb la facultat de transmetre'l al nou cònjuge, de forma que la casa i els béns del premorient restaran en poder del sobrevivent i hi tindran igualtat de drets els fills d’ambdós matrimonis L’atorguen els pares instituïdors i, en llur defecte, el consell de família Hom acostuma a posar-hi la condició que el segon consort haurà d’ésser d’igual o semblant qualitat i circumstància És una institució consuetudinària de Ribagorça, de l’alt Aragó i de Sobrarb

Cal que sigui pactat en capítols matrimonials abans del matrimoni, i en dissoldre's aquest hom procedeix a la liquidació del pacte adjudicant els béns per meitat al cònjuge supervivent i als hereus del mort Hom l’anomena també agermanament

La particularitat està que contingui únicament disposicions a favor de tots els descendents del testador, o a favor d’aquests i del seu cònjuge per tal de deixar-li l’usdefruit A diferència del testament hològraf, no és subjecte a cap termini per a la seva protocollització Solament es podia revocar per un testament posterior solemne, però aquesta particularitat ja no és vigent

En general són embargables tots el béns, mobles i immobles, amb l’excepció del llit del deutor, el dels seu cònjuge i el dels seus fills, la roba més indispensable, les eines de treball i una part del sou que permeti de fer cara a les mínimes necessitats de supervivència L’embargament pot ésser preventiu, que constitueix una mesura precautòria, o executiu, que deriva de l’existència d’una declaració de responsabilitat o de la que és implícita en un document amb força executiva

En el dret civil català es refereix generalment tant als de doble vincle com als d’un sol vincle i no n'exclou les germanes Segons el dret tradicional, els germans només tenien dret a llegítima a falta de descendents i d’ascendents, si el germà difunt els havia posposats a persona turpis , però aquesta particularitat ha desaparegut després de la darrera compilació, que nega als germans qualsevol dret de caràcter legitimari Quant a la successió intestada, els germans de doble vincle eren cridats, en segon lloc, juntament amb els ascendents, però en el dret civil català actual, per remissió al…

Constitueix en un testament atorgat quan el testador es troba de viatge fora del seu domicili, de paraula o per escrit, davant dos testimonis almenys Per a la seva validesa s’exigeix que el testador mori durant el viatge, per accident o malaltia, i que els testimonis, dins el termini de sis mesos, adverin aquest testament sota jurament prestat davant el rector de l’església on consuetudinàriament s’adveren aquests testaments Ha d’ésser protocollitzat per mitjà d’un expedient instruït pel jutge de primera instància, amb citació dels dos testimonis i el cònjuge i parents del…

El conveni, per a poder ser eficaç, ha de ser aprovat judicialment, sempre que no perjudiqui l’interès dels fills Els aspectes que han de ser objecte de regulació són determinació de la persona amb qui han de conviure els fills, el règim de visites, d’estada i comunicació amb el progenitor amb qui no convisquin, l’exercici de la pàtria potestat, la quantitat que hagi de satisfer el pare o mare en concepte d’aliments als fills i la seva actualització Així mateix assenyalarà l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar amb el seu parament, la pensió compensatòria o els aliments a què tingui dret…

Fou coneguda ja pels pobles antics Egipte, Caldea, Índia, Grècia, etc, on tingué una significació politicoreligiosa diferent de la que té en el món modern Hi predominava l’interès objectiu de la família l’interès en la continuació de la nissaga, absolutament necessària per a la supervivència del culte als avantpassats i per a la transmissió dels béns El dret romà conegué dues formes d’adopció l’ arrogació abrogatio , que consistia en l’adopció d’una persona que fins aleshores no havia estat subjecta a la pàtria potestat de ningú, i l’ adopció en sentit estricte, que comportava un contracte…

Segons el dret civil de Catalunya li correspon la meitat si concorre amb ascendents o descendents legítims del difunt, i la totalitat, en els altres casos