Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
comunitat de propietaris
Dret civil
Situació de copropietat respecte a una cosa moble o immoble, que es caracteritza per la pluralitat de persones o subjectes de la relació i la unitat d’objecte.
Els copropietaris tenen dret a disposar de llur part, i la poden vendre a tercers o als altres propietaris o bé hipotecar-la o cedir-la, i a sollicitar la divisió de la cosa comuna actio communi dividundo Quan la comunitat existeix respecte a una propietat urbana també rep el nom de comunitat de veïns i es regeix per les normes de la propietat horitzontal
associació de guanys
Dret civil
Règim econòmic conjugal de comunitat de béns.
Consisteix essencialment en un patrimoni comú al marit i la muller que comprèn les rendes i els béns obtinguts per qualsevol dels cònjuges Aquesta comunitat es dissol a la mort d’un dels cònjuges L’associació de guanys és una figura del dret civil castellà A Catalunya, només existeix si s’estipula en capítols matrimonials atorgats abans o després del matrimoni
condomini
Dret civil
Forma de comunitat en la qual la propietat d’una cosa corporal pertany a una pluralitat d’individus per quotes-parts qualitativament iguals.
Es diferencia del gènere comunitat perquè el condomini només actua sobre coses corporals, i aquestes han d’ésser unes singuli , és a dir, d’una mateixa natura i contextura D’altra banda, el condomini té les notes característiques d’una comunitat pluralitat de subjectes, existència d’una cosa o d’un dret que sofreix la indivisió, on tots tenen una mateixa titularitat qualitativa, però que pot ésser quantitativament diferent Les quotes o fraccions són perfectament delimitades i, per tant, són susceptibles d’alienació Qualsevol coparticipant pot desfer l’estat de…
associació a guanys
Dret civil
Règim econòmic conjugal que crea una comunitat respecte els guanys o beneficis obtinguts indistintament per marit i muller durant el matrimoni.
La dissolució del matrimoni dóna lloc al repartiment dels béns integrats en la comunitat A Catalunya perquè existeixi cal estipular-lo i pactar-lo expressament en capítols matrimonials
regionalitat
Dret civil
Submissió d’una persona a un determinat dret motivada pel seu veïnatge en una determinada comunitat autònoma, dins l’Estat espanyol, en matèria legislativa.
La pertinença a una o altra regionalitat o comunitat autònoma influeix sobre la capacitat i l’estat civil de les persones, els drets i els deures familiars i la successió per causa de mort
servitud
Dret civil
Gravamen o càrrega imposada sobre un bé immoble en benefici d’altri, una persona o una comunitat, distint del seu propietari.
Només es refereix a una utilitat concreta i limitada en el predi servent, no pas a l’usdefruit de tot el domini Entre les menes més freqüents, hi ha la servitud de pastura en predi aliè a favor d’una persona o d’una comunitat, la servitud de pas a favor d’un predi que no té sortida a la via pública, la servitud pecuària o carrerada, la servitud d'aqüeducte, la servitud de vistes, la servitud de parada o de partidor per a poder construir sobre els marges d’un riu, etc, o les que repercuteixen en la utilitat d’un edifici, i servitud d’aigües dels predis inferiors, desviació d’…
partició hereditària
Dret civil
Acció de dividir l’herència entre les persones que han d’heretar-la, sia per llei o per disposició d’última voluntat.
Pot ésser amistosa , quan són els hereus que de comú acord procedeixen a partir, o judicial , quan, no havent-hi acord entre els hereus, la practica el jutge Provoca l’extinció de la comunitat hereditària
hereu | hereva
Dret civil
Persona que rep una herència, o només una part, per heretament, disposició testamentària o legal, a títol universal (drets i béns).
Si concorren dos hereus o més, hi ha comunitat hereditària, que es desfà per partició, a la qual tenen tots dret a parts alíquotes Es tracta sempre d’hereu o successor a títol universal que inclou els drets i els béns, a diferència del legatari, que ho és a títol particular o singular