Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cridat | cridada
fideïcomís de residu
Dret català
Dret civil
Modalitat fideïcomissària caracteritzada perquè el primer cridat (l’hereu o legatari fiduciari) té unes facultats dispositives més àmplies que les d’un fiduciari normal.
El fideïcomís de residu té, a Catalunya, dues modalitats fonamentals, segons que el primer cridat hagi de reservar, almenys, per als successius hereus o legataris una quarta part dels béns fideïcomesos o que els successivament cridats solament hagin de rebre allò que resti de l’herència o llegat, si és que resta alguna cosa En el fideïcomís de residu el primer cridat només pot disposar del béns fideïcomesos per actes entre vius, però no en testament
vocat | vocada
herència
Dret civil
Massa de drets, obligacions i béns que, mort el causant (titular), poden ésser transmesos a un tercer, dit hereu o legatari.
Els drets i les obligacions actiu i passiu han d’ésser personals, però no personalíssims de família, certs béns patrimonials, etc Passa, doncs, tot a l’hereu no pot agafar l’actiu i deixar el passiu La successió pot ésser testada o intestada El successor rep el nom d'hereu o legatari, segons que la successió sigui a títol universal o particular Un cop oberta la successió, existeix una crida al successor, anomenada delació, que pot durar fins a 30 anys, al terme de la qual l’hereu pot acceptar o repudiar l’herència Des del moment de la mort fins que algú es fa càrrec de l’herència hom diu que…
adquisició d’herència
Dret civil
Acte jurídic pel qual qui és cridat en una herència fa seus els béns que li són assignats i els incorpora al seu patrimoni.
Històricament, s’han desenrotllat dos sistemes per a adquirir l’herència el germànic, en el qual l’hereu no cal que realitzi cap acte per a adquirir els béns heretats i el romà, en el qual cal un acte jurídic, normalment documental, d'acceptació d’herència Segueixen el sistema germànic, bé que amb atenuacions, entre altres legislacions, les de Suïssa, França, Alemanya i Portugal, i el sistema romà, entre d’altres, els codis civils italià i espanyol També el dret civil català ha mantingut el criteri romà L’antic dret civil d’Aragó s’inspirava en el sistema germànic, però aquest no és…
interrogatio in iure
Dret civil
Facultat legal de tota persona interessada en una herència de demanar que l’hereu sigui cridat pel jutge a declarar, abans de trenta dies, si l’accepta o la repudia.
Hom interpreta el silenci de l’interpellat, segons el dret civil català, com a repudi, mentre que el Codi Civil espanyol ho entén com a acceptació de l’herència
successió
Dret català
Dret civil
Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques.
Perquè es doni, calen tres elements que es tracti d’una relació jurídica transmissible en són exclosos els drets “personalíssims”, que es produeixi un canvi de subjecte i que el dret o la situació transmesos es mantinguin idèntics Bé que hi ha successió sempre que un dret adquirit deriva o prové d’una altra persona com en el cas de la compra d’una casa o d’un préstec d’un llibre, hom en redueix normalment el concepte a la successió per causa de mort mortis causa , objecte del dret successori Gairebé tots els sistemes legislatius han admès la possibilitat de transmissió dels drets dels…