Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
declaració de voluntat
Dret civil
Expressió formal de la intenció d’una persona.
És exigida, sobretot, en el consentiment d’una part en un negoci jurídic, i cal que es faci sense coacció, ni per por o error, que són els constituents del vici del consentiment
secret professional
Dret civil
Dret processal
Obligació d’un professional (metge, advocat, etc) de no divulgar allò que ha conegut per raó del seu ofici i amb relació al servei.
En són excepcions la declaració de consentiment del qui ho pot autoritzar, i els casos que preveu la llei, com ara la declaració de les malalties infectivocontagioses, de ferides per armes de foc, d’avortaments, etc En un procés són eximits de prestar declaració quan hom preveu que pugui comprometre l’existència del secret professional
embargament
Dret civil
Ocupació i retenció de béns ordenada per l’autoritat judicial, a conseqüència d’un deute o d’un delicte, per tal d’assegurar el pagament del deute o la responsabilitat pecuniària que hom pugui haver contret en virtut del delicte, que priva el deutor o el responsable de la facultat de disposar dels béns.
En general són embargables tots el béns, mobles i immobles, amb l’excepció del llit del deutor, el dels seu cònjuge i el dels seus fills, la roba més indispensable, les eines de treball i una part del sou que permeti de fer cara a les mínimes necessitats de supervivència L’embargament pot ésser preventiu, que constitueix una mesura precautòria, o executiu, que deriva de l’existència d’una declaració de responsabilitat o de la que és implícita en un document amb força executiva
paternitat
Dret civil
Relació jurídica existent entre el pare i els seus fills, derivada de la relació biològica que suposa la generació.
Des de sempre hom ha observat la dificultat de prova de la paternitat, per raó de la dificultat de determinar les relacions sexuals de l’home que l’han produïda per la qual cosa els sistemes legals que la regulen s’han basat fonamentalment en un seguit de presumpcions, de contingut com més va més científic La fita última de tota legislació en la matèria és de fer coincidir la paternitat legal amb la paternitat biològica, bé que existeixen dificultats, científiques i socials, per a arribar-hi Hom pot distingir dues menes de paternitat a part l’adoptiva, que no té com a fonament la relació…
dret de reunió
Dret civil
Dret penal
Dret de reunir-se les persones en un mateix lloc de comú acord amb la finalitat d’assistir a un esdeveniment, de discutir temes d’interès comú o simplement de conversar amigablement.
No té l’oficialitat i solemnitat d’una assemblea o d’una convenció i, en general, suposa un nombre de persones no gaire gran Dret fonamental i irrenunciable de tot ciutadà, fou inclòs en la Declaració Universal dels Drets Humans La majoria de legislacions el reconeixen, si més no en teoria la qual cosa és freqüent en estats totalitaris, en regulen l’exercici i en determinen els límits En països democràtics aquest dret és molt ampli les úniques limitacions solen fer referència al caràcter no pacífic i al fet de dur-hi armes és, però, com més va més restringit en sistemes…
separació de poders
Dret civil
Declaració formal davant notari o jutge per la qual l’apoderat cessa en les seves funcions de representant del poderdant.
ratificació
Dret civil
Declaració de voluntat per la qual hom confirma els negocis que un altre ha conclòs en nom seu, però sense autorització.
benefici d’inventari
Dret civil
Facultat concedida a l’hereu de no respondre de les obligacions del causant ni de les càrregues hereditàries amb els seus béns, sinó únicament amb els béns de l’herència.
Aquest benefici és d’una importància cabdal en els sistemes successoris de base romana, en els quals l’acceptació pura i simple de l’herència comporta que l’hereu hagi de respondre amb els béns propis si l’actiu de l’herència no supera el passiu Per tal d’evitar aquest inconvenient, i també perquè les herències restin vacants davant aquest risc, els ordenaments jurídics moderns que s’inspiren en l’ordenament jurídic romà, entre ells el català, han conservat el benefici d’inventari La declaració de voler acceptar l’herència a benefici d’inventari es pot fer davant de notari o per…
testament
Dret civil
Negoci jurídic formal, unilateral, personalíssim i essencialment revocable, en virtut del qual el causant regula la seva successió per causa de mort, mitjançant la institució d’un o més hereus i l’ordenament d’altres disposicions.
En el seu atorgament el causant ha de subjectar-se als requisits de forma que estableix la llei, i la seva voluntat testamentària s’ha de documentar en una de les modalitats testamentàries que estableix la llei, atès que són nuls els testaments que no corresponguin a algun tipus previst en la compilació del dret civil català És unilateral, és a dir, es perfecciona en base a la sola declaració de voluntat del causant a diferència de l'heretament, que és bilateral o plurilateral Personalíssim, puix que la voluntat testamentària només pot procedir del mateix causant, i no admet…
consignació
Dret civil
Dipòsit judicial que fa el deutor de la cosa objecte de l’obligació per tal d’obtenir una declaració judicial que cancel·li el deute.
Hom la du a terme quan el creditor no vol o no pot rebre-ho, o també quan és desconegut