Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
usdefruit
Dret civil
Dret real de gaudiment sobre cosa d’altri, que atorga a l’usufructuari les facultats de posseir la cosa, usar-la i percebre’n tots els fruits, si bé amb les limitacions d’haver de conservar-ne la forma i la substància.
L’usdefruit pot originar-se per disposició de la llei o per voluntat dels particulars, que generalment es manifesta en testament, i, a Catalunya, també en capitulacions matrimonials quan es tracta d’usdefruits familiars El dret real d’usdefruit és generalment vitalici, però si es tracta d’un usdefruit familiar s’extingeix també normalment en cas de segones noces de l’usufructuari Per la llei 13/2000 hom regula actualment l’usdefruit En la regulació esmentada destaca el reconeixement de l’alienabilitat del dret, però s’atribueix al nu propietari la possibilitat d’evitar-ne el…
administrador | administradora
Dret civil
Persona encarregada, sola o juntament amb d’altres, d’administrar béns o negocis d’una altra persona; pot també realitzar actes que ultrapassin els d’administrar, si així ho disposa la llei o l’acta de nomenament del càrrec d’administrador.
Hom pot ésser administrador per disposició legal el pare sobre els béns dels fills, el tutor sobre els del pupil, etc, per resolució judicial el qui el jutge designa en la declaració de fallida, en un judici d’abintestat, etc o per un acte voluntari d’una persona en favor d’una altra nomenament d’administrador per una societat mercantil o per una persona El nomenament és efectuat normalment mitjançant escriptura de poder, en la qual són concretades les facultats que hom dóna a l’administrador Aquest ha d’exercir el càrrec amb la diligència d’un bon pare de família, segons…
dret de retenció
Dret civil
Facultat que de vegades la llei concedeix al creditor de poder continuar posseint una cosa després del termini en què havia de restituir-la al deutor, o al detentor d’una cosa de retardar-ne la restitució fins a obtenir la satisfacció del seu crèdit.
El dret de retenció constitueix una forma de garantia del crèdit, que només faculta a continuar la detenció i negar-se a restituir, però sense que atorgui la facultat de disposició de la cosa per tal de satisfer amb el seu preu l’import del crèdit
servitud d’aqüeducte
Dret civil
Dret de fer passar les aigües que pertanyen a una persona pels predis veïns fins a portar-les a un de propi.
La servitud d’aqüeducte per un interès privat pot ésser constituïda per conveni entre els interessats o per disposició de la llei la servitud d’aqüeducte és considerada contínua i aparent, bé que el pas de l’aigua no sigui constant o que el seu aprofitament depengui de les necessitats del predi dominant o d’un torn establert per dies o hores
condició
Dret civil
Determinació que hom inclou en un negoci jurídic, mitjançant la qual fa dependre d’un fet futur i incert o passat que les parts ignoren la producció o l’extinció dels seus efectes.
En principi, les condicions tenen cabuda en qualsevol negoci jurídic, bé que el Codi Civil espanyol vigent fa una excepció amb l’acceptació i la repudiació de l’herència i amb la disposició de la llegítima La condició és suspensiva quan hom en fa dependre la producció de l’efecte jurídic volgut, i resolutòria quan en depèn la cessació o la resolució del dret creat pel negoci jurídic
tribunal de testaments i causes pies
Dret
Dret canònic
Dret civil
Organisme jurisdiccional que es creà a Barcelona a conseqüència de la concòrdia del 27 de setembre de 1315 entre el rei Jaume II i el bisbe Ponç de Barcelona.
Segons aquesta disposició, els tribunals eclesiàstics podien demanar el compliment de les disposicions piadoses contingudes en els testaments i nomenar marmessors datius encarregats del compliment de les disposicions piadoses ordenades pel causant El tribunal subsistí malgrat el decret d’unificació de furs, i la compilació del dret civil català mantingué la competència del tribunal de testaments i causes pies de la diòcesi de Barcelona L’any 1984, però, el Parlament de Catalunya suprimí de la compilació tota referència a aquest tribunal
estat civil
Dret civil
Condició jurídica de la persona que determina la seva capacitat d’obrar i li atribueix drets i deures.
L’estat civil és determinat per les diverses categories de situacions en què es pot trobar la persona i que no són excloses Les normes que defineixen l’estat civil són imperatives i estan sostretes a la disposició individual A l’Estat espanyol, hom admet els següents estats civils estat de casat o matrimonial i de solteria i de viduïtat de filiació condició de fill o de pare de nacionalitat condició d’espanyol o d’estranger de veïnatge civil d’edat condició de majoritat o de minoritat d’incapacitació condició d’ésser capaç d’actuar per si mateix o de dependre d’una altra persona
administració
Dret civil
Acte de conservació i d’explotació d’un patrimoni universal o de béns concrets, realitzat d’acord amb la natura dels béns i amb la llei o amb els poders atorgats.
Els actes d’administració, o administració ordinària, són normalment actes prudents, no pas arriscats, destinats essencialment al gaudi, conservació i ús de la cosa o patrimoni, inclosa la seva explotació normal La distinció entre els actes d’administració i els de disposició, o administració extraordinària, és una qüestió molt debatuda, especialment respecte als actes de venda i als d’alienació Normalment, la facultat per a realitzar actes d’administració neix d’un document d’atorgament de poders on són concretades les facultats de l’administrador, però pot existir també sense…
emancipació
Dret civil
Sortida de la pàtria potestat sia per disposició de la llei o per voluntat del seu titular.
aixovar
Dret civil
Aportació de béns feta per un home, en contemplació de matrimoni, a la seva futura muller quan aquesta, per raó del projectat casament, és instituïda hereva, o quan aquell ha d’anar a viure a casa de la dona i aquesta té un patrimoni més important que el seu futur marit.
És una institució del dret català originària de la Catalunya Vella, recollida pels Usatges i mantinguda a la compilació del 1960 L’aixovar és similar al dot, amb la diferència, però, que aquest és aportat per la dona i l’aixovar ho és pel marit A causa d’aquesta semblança entre l’aixovar i el dot, els efectes i beneficis del primer, per disposició expressa de la llei, són els mateixos que els del segon, llevat de la hipoteca legal, de la tenuta i de l’opció dotal, que no li són aplicables Si l’aixovar és constituït en diners —forma més freqüent d’aixovar— tots els altres béns…