Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
dominant
Dret civil
Dit de la propietat immoble a favor de la qual hom ha establert una servitud.
predi
Dret civil
Heretat, solar o possessió immoble, sobretot la situada al camp.
Quant als drets d’un sobre un altre, hom anomena predi dominant el que ostenta a favor seu alguna servitud, predi servent el que la presta i predi intermedi el que sofreix indirectament una servitud pel fet de trobar-se enmig d’un de dominant i d’un de servent
servitud d’aqüeducte
Dret civil
Dret de fer passar les aigües que pertanyen a una persona pels predis veïns fins a portar-les a un de propi.
La servitud d’aqüeducte per un interès privat pot ésser constituïda per conveni entre els interessats o per disposició de la llei la servitud d’aqüeducte és considerada contínua i aparent, bé que el pas de l’aigua no sigui constant o que el seu aprofitament depengui de les necessitats del predi dominant o d’un torn establert per dies o hores
androna
Dret civil
Llenca estreta de terreny sense edificar entre dues cases contigües.
Segons un antic costum recollit a les Ordinacions d’En Santacília s XIV, i mantingut com a dret vigent per la compilació del dret català, hom està obligat a deixar una androna en obrir una finestra o construir un ràfec que afrontin al veí i, en un predi servent d’una servitud de llum o de vista, en alçar una edificació que afronti al predi dominant
servitud
Dret civil
Gravamen o càrrega imposada sobre un bé immoble en benefici d’altri, una persona o una comunitat, distint del seu propietari.
Només es refereix a una utilitat concreta i limitada en el predi servent, no pas a l’usdefruit de tot el domini Entre les menes més freqüents, hi ha la servitud de pastura en predi aliè a favor d’una persona o d’una comunitat, la servitud de pas a favor d’un predi que no té sortida a la via pública, la servitud pecuària o carrerada, la servitud d'aqüeducte, la servitud de vistes, la servitud de parada o de partidor per a poder construir sobre els marges d’un riu, etc, o les que repercuteixen en la utilitat d’un edifici, i servitud d’aigües dels predis inferiors, desviació d’aigües per a…
nacionalitat
Dret civil
Situació de la persona determinada per la seva subjecció o pertinença a la jurisdicció d’un estat, amb el conjunt de deures i drets que això comporta.
L’atribució de la nacionalitat a una persona es produeix en general al moment de la seva naixença Dos principis fonamentals regeixen aquesta atribució de personalitat el ius soli , segons el qual hom adquireix la nacionalitat de l’estat on el naixement es produeix, i el ius sanguinis , en virtut del qual la nacionalitat que hom adquireix és la del pare o la de la mare Als països anglosaxons i de l’Amèrica del Sud predomina el principi del ius solis , mentre que a Europa predomina el del ius sanguinis , bé que el més freqüent sol ésser la combinació d’ambdós principis a l’hora de l’atribució…
consolidació
Dret civil
Forma d’extinció dels drets reals, especialment de les servituds, que consisteix a reunir en una mateixa persona drets que eren separats, com, per exemple, la nua propietat amb l’usdrefuit, o la propietat del predi dominant amb el servent.