Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
dret personal
Dret civil
Dret que relaciona els subjectes entre ells i no és atribuït a les persones sobre les coses.
benefici de deliberar
Dret civil
Dret de l’hereu de poder obtenir del jutge un termini durant el qual examinarà si li convé o no d’acceptar l’herència; transcorregut el dit termini sense que l’hereu manifesti si l’accepta o la repudia, s’entén que l’accepta purament i simplement.
Aquest benefici prové del dret romà, i d’aquest va passar a certs drets moderns, entre ells el català, fins que fou suprimit pel nou Codi català de successions, entre d’altres causes perquè resultava desconegut en la pràctica
benefici
Dret civil
Privilegi legal que en determinades circumstàncies neix a favor d’alguna persona i que aquesta pot fer valer per a alliberar-se de situacions que la podrien perjudicar, especialment en l’ordre patrimonial.
La tècnica dels beneficis, com a instrument de protecció patrimonial, és molt peculiar del dret romà, del qual deriven la major part dels beneficis que en el camp del dret privat subsisteixen com a vigents, amb un nom particular cadascun d’ells, gairebé sempre derivats de l’originària denominació llatina
deute hereditari
Dret civil
Obligació que en vida afectava el causant i que, per no ésser intransferible, sia per natura o per pacte, passa a l’hereu.
En els sitemes successoris de base romana, entre els quals el català, l’hereu és qui respon dels deutes hereditaris, no solament amb els béns hereditaris, sinó també amb els propis, indistintament, si és que no ha fet ús del benefici d’inventari Quan hi ha més d’un hereu, els deutes hereditaris es divideixen en proporció a les respectives quotes, sense solidaritat entre ells
dret d’acréixer
Dret civil
Dret que té l’hereu (o legatari) a incrementar la seva part de l’herència (o llegat) amb la d’un cohereu (o col·legatari) quan, per qualsevol causa, aquest no arriba a succeir.
Per a fer efectiu aquest dret, cal que dos o més hereus o legataris ho siguin conjuntament de tota l’herència o llegat o d’una part, és a dir, que hom no deixi coses o participacions concretes a cadascun d’ells Establert ja en el dret romà, regeix actualment als països que segueixen aquesta tradició, com el dret català El dret d’acréixer també és aplicat en les substitucions fideïcomissàries A Mallorca i a Menorca, és aplicable fins i tot si els hereus ho són de cosa específica i concreta
dret civil
Dret
Dret civil
Sistema de normes que regula les relacions jurídiques dels particulars entre ells, protegint la persona i els seus interessos d’ordre moral i patrimonial.
Dret d’una gran importància en l’època romana, no pot ésser considerat, malgrat tot, com la totalitat de l’ordenament romà, atès que el ius gentium i el ius honorarium es desenvoluparen per suplir les seves deficiències i s’introduïren els canvis que s’anaren produint A l’edat mitjana és identificat amb el dret romà, i té una importància que compartí amb el dret canònic i els drets particulars o locals dret comú Posteriorment, es transformà i tendí a independitzar-se dels drets romà i públic En aquest sentit, és considerat actualment com un dret privat que defensa uns interessos de marcat…
llegítima
Dret civil
Limitació a la llibertat de testar que la llei imposa al testador.
La qual consisteix en el deure d’atribuir als seus parents de la línia directa descendent o ascendent, anomenats legitimaris, un valor patrimonial a càrrec de l’herència, ja sia a títol d’institució d’hereu, llegat, donació o de qualsevol altra manera Segons el dret civil de Catalunya, la quantia de la llegítima és la quarta part del valor dels béns de l’herència al temps de la mort del causant, deduïts els deutes hereditaris, i afegint-hi el valor dels béns que en vida hagués donat el causant L’hereu gaudeix de la facultat de pagar les llegítimes en diners o en béns de l’herència, i la…
mals tractes
Dret civil
Capteniment injust o violent entre persones que, en alguns casos, pot irritar contractes o anul·lar drets i deures.
Els mals tractes, de paraula o d’obra, entre esposos, són causa de separació el tracte dur dels pares envers els fills pot produir la privació de la pàtria potestat el tracte injust d’un fill envers els pares pot produir el desheretament La llei orgànica 14/1999, de 9 de juny, que modifica el codi penal de l’any 1995 amb relació a la matèria de protecció a les víctimes de mals tractes, fa que també es modifiquin les penes relatives a aquesta matèria Una innovació és la inclusió, com a pena accessòria de determinats delictes, de la prohibició d’apropar-se a la víctima, als seus familiars o a…
benefici d’inventari
Dret civil
Facultat concedida a l’hereu de no respondre de les obligacions del causant ni de les càrregues hereditàries amb els seus béns, sinó únicament amb els béns de l’herència.
Aquest benefici és d’una importància cabdal en els sistemes successoris de base romana, en els quals l’acceptació pura i simple de l’herència comporta que l’hereu hagi de respondre amb els béns propis si l’actiu de l’herència no supera el passiu Per tal d’evitar aquest inconvenient, i també perquè les herències restin vacants davant aquest risc, els ordenaments jurídics moderns que s’inspiren en l’ordenament jurídic romà, entre ells el català, han conservat el benefici d’inventari La declaració de voler acceptar l’herència a benefici d’inventari es pot fer davant de notari o per…
dot
Dret civil
Aportació que fa la muller al marit orientada al sosteniment de les càrregues del matrimoni.
Com a institució, fou conegut en les civilitzacions més antigues El dot tingué un ampli desenvolupament en el dret romà, on l’esposa era considerada una càrrega per al matrimoni i, per tant, havia d’ésser compensada A les Partidas d’Alfons X ja hi ha una definició del dot la donació feta per mantenir el matrimoni El Codi Civil espanyol considera dot els béns i drets que la muller aporta al moment del matrimoni i els que són adquirits durant el conjugi mitjançant donació, herència o llegat amb caràcter dotal El dot als Països Catalans Als Països Catalans, el dot és una part del patrimoni dels…