Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
partició hereditària
Dret civil
Acció de dividir l’herència entre les persones que han d’heretar-la, sia per llei o per disposició d’última voluntat.
Pot ésser amistosa , quan són els hereus que de comú acord procedeixen a partir, o judicial , quan, no havent-hi acord entre els hereus, la practica el jutge Provoca l’extinció de la comunitat hereditària
dret d’acréixer
Dret civil
Dret que té l’hereu (o legatari) a incrementar la seva part de l’herència (o llegat) amb la d’un cohereu (o col·legatari) quan, per qualsevol causa, aquest no arriba a succeir.
Per a fer efectiu aquest dret, cal que dos o més hereus o legataris ho siguin conjuntament de tota l’herència o llegat o d’una part, és a dir, que hom no deixi coses o participacions concretes a cadascun d’ells Establert ja en el dret romà, regeix actualment als països que segueixen aquesta tradició, com el dret català El dret d’acréixer també és aplicat en les substitucions fideïcomissàries A Mallorca i a Menorca, és aplicable fins i tot si els hereus ho són de cosa específica i concreta
benefici d’inventari
Dret civil
Facultat concedida a l’hereu de no respondre de les obligacions del causant ni de les càrregues hereditàries amb els seus béns, sinó únicament amb els béns de l’herència.
Aquest benefici és d’una importància cabdal en els sistemes successoris de base romana, en els quals l’acceptació pura i simple de l’herència comporta que l’hereu hagi de respondre amb els béns propis si l’actiu de l’herència no supera el passiu Per tal d’evitar aquest inconvenient, i també perquè les herències restin vacants davant aquest risc, els ordenaments jurídics moderns que s’inspiren en l’ordenament jurídic romà, entre ells el català, han conservat el benefici d’inventari La declaració de voler acceptar l’herència a benefici d’inventari es pot fer davant de notari o per escrit…
pacte de mig per mig
Dret civil
Règim econòmic matrimonial propi del dret local de Tortosa consistent en un sistema de comunitat universal o absoluta de béns.
Cal que sigui pactat en capítols matrimonials abans del matrimoni, i en dissoldre's aquest hom procedeix a la liquidació del pacte adjudicant els béns per meitat al cònjuge supervivent i als hereus del mort Hom l’anomena també agermanament
reducció
Dret civil
Disminució de la quantia d’alguna disposició entre vius o d’última voluntat perquè es conformi amb la llei.
Es dóna en els censos excessius o en els llegats en perjudici d’hereus legítims, en el cas que un legatari sigui perjudicat en els seus drets a conseqüència d’un llegat que fa que la seva llegítima no arribi a la quantitat mínima fixada per la llei
hereu | hereva
Dret civil
Persona que rep una herència, o només una part, per heretament, disposició testamentària o legal, a títol universal (drets i béns).
Si concorren dos hereus o més, hi ha comunitat hereditària, que es desfà per partició, a la qual tenen tots dret a parts alíquotes Es tracta sempre d’hereu o successor a títol universal que inclou els drets i els béns, a diferència del legatari, que ho és a títol particular o singular
fideïcomís de residu
Dret català
Dret civil
Modalitat fideïcomissària caracteritzada perquè el primer cridat (l’hereu o legatari fiduciari) té unes facultats dispositives més àmplies que les d’un fiduciari normal.
El fideïcomís de residu té, a Catalunya, dues modalitats fonamentals, segons que el primer cridat hagi de reservar, almenys, per als successius hereus o legataris una quarta part dels béns fideïcomesos o que els successivament cridats solament hagin de rebre allò que resti de l’herència o llegat, si és que resta alguna cosa En el fideïcomís de residu el primer cridat només pot disposar del béns fideïcomesos per actes entre vius, però no en testament
fideïcomís d’elecció
Dret català
Dret civil
Modalitat fideïcomissària.
Caracteritzada per la circumstància que l’hereu fiduciari, ultra ésser gravat de restitució, com és essencial en qualsevol fideïcomís, gaudeix alhora de la facultat de poder escollir, entre les persones designades pel causant, qui ha d’entrar en l’herència en qualitat d’hereu fideïcomissari, o també la de poder distribuir lliurement l’herència entre les persones cridades pel causant com a hereus fideïcomissàris És, doncs, un encàrrec de confiança fet pel causant i incrustat en una substitució fideïcomissària
societat rural
Dret civil
A Menorca, i també a Eivissa i Formentera, societat pactada comunament entre el propietari d’una propietat rústica i un agricultor, cap de família, i la representació de la qual correspon conjuntament a ambdós socis.
Si no es pacta en contrari, l’agricultor té la representació dels familiars que conviuen amb ell sota la seva dependència La societat no s’extingeix per la mort dels consocis, sinó que els respectius hereus resten subrogats en el lloc del difunt La compilació balear, que la recull, estableix que s’aplicaran els usos i els costums a falta de normes legals o estipulacions contractuals Un oacte normal d’aquest contracte és el que determina que en cas de disconformitat es passarà per les valoracions, liquidacions i distribució dels beneficis que facin els estimadors elegits…
successió
Dret català
Dret civil
Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques.
Perquè es doni, calen tres elements que es tracti d’una relació jurídica transmissible en són exclosos els drets “personalíssims”, que es produeixi un canvi de subjecte i que el dret o la situació transmesos es mantinguin idèntics Bé que hi ha successió sempre que un dret adquirit deriva o prové d’una altra persona com en el cas de la compra d’una casa o d’un préstec d’un llibre, hom en redueix normalment el concepte a la successió per causa de mort mortis causa , objecte del dret successori Gairebé tots els sistemes legislatius han admès la possibilitat de transmissió dels drets dels…