Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
negoci jurídic
Dret civil
Acte d’autonomia privada pel qual l’atorgant o els atorgants regulen els seus propis interessos i al qual el dret atribueix efectes jurídics determinats.
condició
Dret civil
Determinació que hom inclou en un negoci jurídic, mitjançant la qual fa dependre d’un fet futur i incert o passat que les parts ignoren la producció o l’extinció dels seus efectes.
En principi, les condicions tenen cabuda en qualsevol negoci jurídic, bé que el Codi Civil espanyol vigent fa una excepció amb l’acceptació i la repudiació de l’herència i amb la disposició de la llegítima La condició és suspensiva quan hom en fa dependre la producció de l’efecte jurídic volgut, i resolutòria quan en depèn la cessació o la resolució del dret creat pel negoci jurídic
autocontracte
Dret civil
Negoci jurídic bilateral en el qual intervé una sola persona física, la qual formula la declaració de voluntat i de consentiment en nom propi i, alhora, en nom de l’altra persona que intervé en el negoci jurídic, de la qual és representat legal o per apoderament.
Hom exigeix per a la validesa d’aquest negoci jurídic, autorització expressa i que no hi hagi conflicte d’interessos
adquisició d’herència
Dret civil
Acte jurídic pel qual qui és cridat en una herència fa seus els béns que li són assignats i els incorpora al seu patrimoni.
Històricament, s’han desenrotllat dos sistemes per a adquirir l’herència el germànic, en el qual l’hereu no cal que realitzi cap acte per a adquirir els béns heretats i el romà, en el qual cal un acte jurídic, normalment documental, d'acceptació d’herència Segueixen el sistema germànic, bé que amb atenuacions, entre altres legislacions, les de Suïssa, França, Alemanya i Portugal, i el sistema romà, entre d’altres, els codis civils italià i espanyol També el dret civil català ha mantingut el criteri romà L’antic dret civil d’Aragó s’inspirava en el sistema germànic, però aquest no…
mala fe
Dret civil
Malícia amb la qual hom fa, posseeix o deté alguna cosa.
La mala fe fa ineficaç l’acte jurídic i produeix la nullitat dels contactes en els quals intervé
declaració de voluntat
Dret civil
Expressió formal de la intenció d’una persona.
És exigida, sobretot, en el consentiment d’una part en un negoci jurídic, i cal que es faci sense coacció, ni per por o error, que són els constituents del vici del consentiment
col·lisió de drets
Dret civil
Situació que es produeix quan l’exercici d’un dret exclou parcialment o total l’exercici d’un altre.
L’ordenament jurídic estableix les regles per a resoldre-la i, en tot cas, mai no es produeix una destrucció del dret considerat inferior, sinó una suspensió fins que la collisió deixi de produir-se
codi civil
Dret
Dret civil
Ordenament jurídic positiu que regula les relacions entre particulars.
El primer codi civil és el Codi de Napoleó 1804, que tingué una àmplia repercussió a Europa i Amèrica De fet, però, no fou fins a partir de la segona meitat del segle XIX que s’anà estenent entre els estats, especialment els no vinculats amb el dret anglès o no influïts per ell, de donar-se un codi civil A Alemanya fou promulgat el 1900 a Itàlia, el primer ho fou el 1856, i el vigent data del 1942 a l’URSS fou establert el 1922 i ha tingut una àmplia influència en la major part de les democràcies populars El Codi Civil espanyol, precedit d’un projecte 1851 i d’una llei de bases 1888, data del…
fundació
Dret civil
Patrimoni organitzat sense finalitat lucrativa per realitzar un objectiu d’interès general, al qual la llei reconeix personalitat jurídica.
El règim jurídic de les fundacions a Catalunya és previst a la Llei 4/2008, del 24 d’abril, del Parlament de Catalunya, per la qual s’hi incorporà el llibre tercer del Codi Civil de Catalunya dedicat a les persones jurídiques, tot refonent les normes existents amb alguns canvis en aspectes vinculats als requisits constitutius