Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
emancipació
Dret civil
Estat civil de la persona, intermedi entre la majoritat i la minoritat, caracteritzat per l’extinció de la pàtria potestat i l’atorgament al menor d’edat d’una capacitat d’obrar semblant a la que gaudeix el major d’edat.
En el dret espanyol, el menor d’edat pot adquirir l’estat civil d’emancipat per matrimoni mentre hom tingui la capacitat legal per a casar-se o bé, si hom té més de setze anys, per concessió paterna o per decisió judicial El menor d’edat emancipat pot regir la seva persona i els seus béns, però li cal el complement de capacitat, consistent en el consentiment del pare, de la mare o del curador, per a disposar dels béns immobles, per a prendre diners a títol de préstec o per a disposar d’establiments mercantils o industrials o objectes d’extraordinari valor
persona jurídica
Dret civil
Conjunt de persones o de béns reconegut per l’estat com a subjecte de dret amb personalitat independent dels seus associats, o dels seus afavorits, que s’organitza per a la consecució d’un fi permanent.
La seva capacitat es redueix als drets patrimonials i n'ostenta la representació la junta que la llei determina o que els estatuts corresponents estableixen Quant a la natura de la persona jurídica, hi ha dues teories oposades la de la ficció i la de la realitat la teoria de la ficció, que té origen en el dret canònic i prevalgué fins al s XIX, considera que només l’home és subjecte de drets, encara que les lleis poden modificar aquest principi, atorgant personalitat jurídica a d’altres éssers, personificats pel dret amb vista a un fi que han d’obtenir la teoria de la realitat, per contra,…
dret civil
Dret
Dret civil
Sistema de normes que regula les relacions jurídiques dels particulars entre ells, protegint la persona i els seus interessos d’ordre moral i patrimonial.
Dret d’una gran importància en l’època romana, no pot ésser considerat, malgrat tot, com la totalitat de l’ordenament romà, atès que el ius gentium i el ius honorarium es desenvoluparen per suplir les seves deficiències i s’introduïren els canvis que s’anaren produint A l’edat mitjana és identificat amb el dret romà, i té una importància que compartí amb el dret canònic i els drets particulars o locals dret comú Posteriorment, es transformà i tendí a independitzar-se dels drets romà i públic En aquest sentit, és considerat actualment com un dret privat que defensa uns interessos de marcat…