Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
extinció de les obligacions
Dret civil
Mode establert per la llei o per la voluntat dels subjectes interessats segons el qual deixa de produir els seus efectes una relació jurídica ja constituïda.
L’extinció pot produir-se per compliment pagament, compensació, oferiment i consignació o dació en pagament, per acord liberatori dissensió mútua, novació, conveni, transacció, remissió o renúncia i pel fet de produir-se una circumstància que n'impossibiliti el compliment mort d’algun subjecte de la relació, pèrdua de la cosa deguda, confusió de drets, rescissió, condició resolutòria, acompliment del terme o prescripció
herència
Dret civil
Massa de drets, obligacions i béns que, mort el causant (titular), poden ésser transmesos a un tercer, dit hereu o legatari.
Els drets i les obligacions actiu i passiu han d’ésser personals, però no personalíssims de família, certs béns patrimonials, etc Passa, doncs, tot a l’hereu no pot agafar l’actiu i deixar el passiu La successió pot ésser testada o intestada El successor rep el nom d'hereu o legatari, segons que la successió sigui a títol universal o particular Un cop oberta la successió, existeix una crida al successor, anomenada delació, que pot durar fins a 30 anys, al terme de la qual l’hereu pot acceptar o repudiar l’herència Des del moment de la mort fins que algú es fa càrrec de l’herència…
diligència
Dret civil
Cura en el compliment de les obligacions.
Quan no és especificada, hom exigeix la que és habitual en els qui hi són obligats La manca de diligència pot donar lloc a responsabilitat criminal per negligència o imprudència
obligació
Dret civil
Situació jurídica en què una persona (el creditor) té un dret (dret de crèdit) que li permet d’exigir d’una altra persona (el deutor) una determinada conducta de contingut patrimonial, consistent a fer, deixar de fer o lliurar alguna cosa.
L’obligació és, doncs, considerada com una relació entre el deure que té el deutor i el dret del creditor Les obligacions tenen l’origen en les disposicions de la llei, en la voluntat o acord dels interessats, en els delictes i en les actuacions negligents o imprudents En cas d’incompliment del deure per part del deutor, aquest en respon amb el seu patrimoni, però no pas amb la seva pròpia persona, a diferència del que era establert en els drets més primitius, així com el romà, en què el deutor restava a disposició del creditor com a esclau o ostatge Les obligacions més freqüents…
afectar
Dret civil
Subjectar un bé determinat al compliment d’una obligació, imposant-li així una càrrega o gravamen jurídic.
La llei admet que el deutor respongui de determinades obligacions no solament amb tots els béns del seu patrimoni, sinó especialment amb un determinat bé, talment que el creditor pot exigir la realització d’aquest bé per obtenir la satisfacció de l’obligació
administrador | administradora
Economia
Dret civil
Membre de l’òrgan d’administració d’una empresa, de caràcter necessari i permanent que realitza les funcions executives (direcció, gestió i administració) i de representació de la societat, segons les pautes fixades per la junta general d’accionistes.
Pot ser un òrgan unipersonal o pluripersonal consell d’administració Les obligacions imposades per la llei als administradors són prestar les garanties exigides als estatuts informar els accionistes, i redactar, al termini de cada exercici, el balanç de comptes anuals, acompanyat d’un informe de gestió i una proposta de distribució de beneficis
confusió
Dret civil
Reunió en una mateixa persona de les qualitats de creditor i deutor.
Té com a efecte jurídic l’extinció de l’obligació excepte si és a títol d’herència quan aquesta ha estat acceptada a benefici d’inventari si és realitzada en la persona de l’avalador o fiador i en les obligacions mancomunades respecte al creditor o deutor en el qual no es reuneixen les dues qualitats
bilateral
Dret civil
Dit del contracte que assigna obligacions a cadascuna de les dues parts contractants, si bé més pròpiament cal parlar de contracte recíproc o d’obligacions recíproques.
reclamació economicoadministrativa
Dret administratiu
Dret civil
Dret processal
Impugnació per via administrativa dels actes de l’administració.
Dictats en la gestió, inspecció i recaptació de tributs, exaccions parafiscals i, en general, de tots els ingressos de dret públic de l’estat, de l’administració local o institucionals, i els relatius al reconeixement o pagament d’obligacions del tresor públic, les pensions i els drets passius A l’Estat espanyol, la resolució d’aquestes impugnacions correspon, segons els casos, al ministre d’hisenda, al tribunal economicoadministratiu central o al tribunal economicoadministratiu provincial
dipòsit
Dret civil
Contracte real mitjançant el qual una part —dipositant— lliura temporalment una cosa a una altra —dipositari—, que la rep amb l’obligació de custodiar-la, conservar-la i tornar-la en ésser reclamada per aquell o per algú amb dret a fer-ho.
El dipòsit és un contracte quan es dóna l’acord lliure de voluntats entre el qui fa el dipòsit i el qui rep la cosa, però no ho és quan és fet per decisió judicial dipòsit judicial o quan alguna de les parts és obligada a establir-lo dipòsit necessari El contracte de dipòsit ha de tenir aquestes característiques ésser real , és a dir, si es lliura una cosa, principal , si acompleix una finalitat contractual pròpia, gratuït o onerós , que, considerat essencialment gratuït pel dret romà clàssic, avui, amb la influència creixent de la contractació mercantil en la civil, ha esdevingut onerós en…