Resultats de la cerca

L’any 1926 la seva expedició passà a càrrec de les diputacions provincials A Catalunya, del 1932 al 1939, el lliurava la Generalitat S'extingí l’any 1943 Més tard fou substituït pel document nacional d’identitat

El concepte de nom de persona ha variat segons les èpoques i les regions i ha sofert freqüents reduccions i ampliacions en els seus components i en el seu ordre Les successives aportacions onomàstiques s’entrecreuen constantment sovint perduren tenaçment uns quants noms, bé que molt reduïts, en els períodes posteriors El nombre i la varietat de noms d’una procedència tendeixen a disminuir, per selecció, en el decurs d’un període, fenomen d’empobriment constant en totes les civilitzacions Aquesta fluctuació quantitativa pot ésser atribuïda a factors socioculturals i religiosos, com també al…

L’anticresi és admesa amb aquest caràcter de dret real per la doctrina predominant a Espanya, França, Alemanya i altres països Contràriament, la doctrina italiana considera que el pacte o contracte anticrètic només produeix un simple dret personal En general la doctrina moderna considera aquesta institució com un procediment rudimentari del crèdit Són drets de l’anticresista, o creditor anticrètic percebre els fruits, amb l’obligació d’aplicar-los al pagament dels interessos i després del capital retenir la finca, si així ha estat establert en el contracte promoure la venda de l’…

Únicament pot ésser exercit en el cas que el propietari hagi decidit de desprendre-se'n a títol de venda, permuta, etc, però no pas en cas de donació Entre les seves múltiples varietats, les més importants són el retracte convencional , quan el venedor es reserva el dret de recuperar la cosa venuda amb l’obligació de complir certes condicions, i el retracte legal , quan procedeix directament de la llei Per la seva natura jurídica pot ésser personal , sense dret a reclamació sobre la cosa que ha passat a mans d’un tercer, i real , quan el dret és inherent a la mateixa cosa Ho és…

És una institució del dret català originària de la Catalunya Vella, recollida pels Usatges i mantinguda a la compilació del 1960 L’aixovar és similar al dot, amb la diferència, però, que aquest és aportat per la dona i l’aixovar ho és pel marit A causa d’aquesta semblança entre l’aixovar i el dot, els efectes i beneficis del primer, per disposició expressa de la llei, són els mateixos que els del segon, llevat de la hipoteca legal, de la tenuta i de l’opció dotal, que no li són aplicables Si l’aixovar és constituït en diners —forma més freqüent d’aixovar— tots els altres béns mobles de la…

La qual consisteix en el deure d’atribuir als seus parents de la línia directa descendent o ascendent, anomenats legitimaris, un valor patrimonial a càrrec de l’herència, ja sia a títol d’institució d’hereu, llegat, donació o de qualsevol altra manera Segons el dret civil de Catalunya, la quantia de la llegítima és la quarta part del valor dels béns de l’herència al temps de la mort del causant, deduïts els deutes hereditaris, i afegint-hi el valor dels béns que en vida hagués donat el causant L’hereu gaudeix de la facultat de pagar les llegítimes en diners o en béns de l’herència, i la…

El primer codi civil és el Codi de Napoleó 1804, que tingué una àmplia repercussió a Europa i Amèrica De fet, però, no fou fins a partir de la segona meitat del segle XIX que s’anà estenent entre els estats, especialment els no vinculats amb el dret anglès o no influïts per ell, de donar-se un codi civil A Alemanya fou promulgat el 1900 a Itàlia, el primer ho fou el 1856, i el vigent data del 1942 a l’URSS fou establert el 1922 i ha tingut una àmplia influència en la major part de les democràcies populars El Codi Civil espanyol, precedit d’un projecte 1851 i d’una llei de bases 1888, data del…

Junt amb el nom  o nom personal , nom de pila o nom de fonts , constitueix la designació per la qual s’identifica un individu, si bé, en un grau divers, gairebé sempre es donen coincidències de vegades molt freqüents en les combinacions de nom i cognom El cognom afegit al nom de fonts o de pila presenta diverses tipologies, segons les tradicions de les diferents comunitats culturals, ètniques i nacionals Consistent en la majoria dels casos en el cognom del pare, en el de la mare o en els de tots dos, el cognom patern és un marcador característic dels sistemes de parentiu  patrilineals,…