Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
acceptació de poder
Dret civil
Acte pel qual el mandatari accepta el poder que a favor seu li ha atorgat el mandant.
En especial és aplicat a l’acceptació dels procuradors dels tribunals del poder que atorguen a llur favor els litigants
possessió
Dret civil
Acció de posseir o de possessionar-se materialment d’una cosa, que inclou el poder efectiu sobre d’ella, protegit per l’ordenament jurídic, independentment de la seva legitimitat, i la cosa posseïda amb causa justa i de bona fe —presumible sempre mentre ningú no demostri el contrari—, i amb intenció de disposar-ne.
En tant que relació jurídica, la llei la protegeix com una propietat, el dret és equiparable al domini, protegit per la llei hipotecària, bé que subordinat al dret preferent que pugui tenir-hi un altre Hom la considera justa, quan no és violenta, clandestina o a precari, i de bona fe quan el posseïdor creu que no comet cap injustícia adquirint-la o mantenint-la en el seu poder Hom parla d' ocupació quan la cosa no era posseïda per ningú en cas contrari, es tracta de tradició La manca de consentiment de l’antic posseïdor fa que la possessió sigui considerada de mala fe L’…
procurador de tribunals
Història
Dret civil
Dret processal
Persona que, per ofici, representa en els tribunals una de les parts en virtut de poder legal rebut d’ella (acceptació de poder) fent les peticions i altres diligències necessàries per a la defensa.
Als Països Catalans, des de la baixa edat mitjana, pertanyien, com els notaris, a l’estament dels artistes, i a partir del s XVI, tendiren a ascendir de categoria estamental
fideïcomís d’elecció
Dret català
Dret civil
Modalitat fideïcomissària.
Caracteritzada per la circumstància que l’hereu fiduciari, ultra ésser gravat de restitució, com és essencial en qualsevol fideïcomís, gaudeix alhora de la facultat de poder escollir, entre les persones designades pel causant, qui ha d’entrar en l’herència en qualitat d’hereu fideïcomissari, o també la de poder distribuir lliurement l’herència entre les persones cridades pel causant com a hereus fideïcomissàris És, doncs, un encàrrec de confiança fet pel causant i incrustat en una substitució fideïcomissària
protecció de menors
Dret
Dret civil
Dret penal
Òrgan jurisdiccional integrat en el poder judicial amb la denominació de jutjat de menors, al qual correspon l’exercici de les funcions reformadores establertes per les lleis per als menors d’edat autors de fets que la llei tipifica com a delicte o falta.
A totes les legislacions han estat abolides les penes per als menors delinqüents i hom les ha substituïdes per mesures educatives correccional i de reintegració social en centres d’acolliment o collocació familiar Hom ha creat arreu patronats destinats a l’assistència dels menors en recuperar llur llibertat Als Països Catalans, un primer antecedent fou el Patronat de Menors Abandonats i Presos, creat el 1890 a Barcelona per Ramon Albó i Martí amb la contribució de Francesc Puig i Alfonso i Josep Pedragosa Durant els anys d’autonomia a Catalunya hom intentà de donar un enfocament més d’acord…
tutor | tutora
Dret civil
Persona a la qual hom encomana la tutela de la persona i dels béns, o solament de la persona o dels béns, dels menors que no són subjectes a la pàtria potestat o dels incapacitats.
El càrrec es defereix per testament o per decisió judicial i és obligatori exercir-lo, encara que amb la possibilitat de poder allegar les excuses que estableix la llei Les facultats del tutor són principalment d’administració o execució sota la vigilància del jutge
especificació
Dret civil
Variant de l’accessió de béns mobles que consisteix en la producció d’un objecte nou amb matèria aliena, feta per compte propi i sense permís del propietari.
Per a determinar quina persona s’apropia la cosa així formada hom té en compte la bona fe o la mala fe d’aquell que fa la transformació i la possibilitat o impossibilitat de poder tornar al seu estat primitiu la matèria amb la qual l’obra ha estat efectuada