Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
bona fe
Dret civil
Subjectivament, creença d’obrar correctament o de conformitat amb el dret.
Objectivament, actuació d’acord amb la diligència exigible segons les circumstàncies, independentment del qui hom pugui creure o pensar
secret professional
Dret civil
Dret processal
Obligació d’un professional (metge, advocat, etc) de no divulgar allò que ha conegut per raó del seu ofici i amb relació al servei.
En són excepcions la declaració de consentiment del qui ho pot autoritzar, i els casos que preveu la llei, com ara la declaració de les malalties infectivocontagioses, de ferides per armes de foc, d’avortaments, etc En un procés són eximits de prestar declaració quan hom preveu que pugui comprometre l’existència del secret professional
guarda i custòdia
Dret civil
En dret matrimonial, conjunt de deures i drets derivats de la situació d’aquell dels progenitors amb qui conviuen els fills menors d’edat, en cas de separació, divorci o nul·litat.
El règim de guàrdia i custòdia es troba regulat al Codi Civil de Catalunya, llibre segon, aprovat per Llei del Parlament de Catalunya 25 ⁄ 2010, de 29 de juliol, que inclou els darrers desenvolupaments en la matèria, com són, entre d’altres, l’exercici de guàrdia i custòdia compartit pels progenitors, la prohibició de guàrdia al progenitor que hagués estat condemnat per sentència ferma per actes de violència domèstica, o l’establiment d’un règim de relacions personals amb avis i germans, inclosa la possibilitat excepcional que l’autoritat judicial pugui atribuir la guàrdia als…
donació
Dret civil
Dació gratuïta, acte de liberalitat pel qual una persona, el donant, disposa gratuïtament d’una cosa a favor d’una altra, el donatari.
En la doctrina jurídica actual predomina la concepció contractualista, que considera la donació un contracte que necessita per a la seva perfecció l’ animus donandi i l’acceptació del donatari acceptació de donació El Codi Civil espanyol segueix aquesta doctrina i considera la donació com una forma d’adquisició de la propietat Estableix un concepte únic de donació, superant la distinció entre donació entre vius i donació per causa de mort Constitueixen limitacions a la donació el fet que el donant tingui capacitat de contractar i pugui disposar dels seus béns, que el donatari no…
possessió
Dret civil
Acció de posseir o de possessionar-se materialment d’una cosa, que inclou el poder efectiu sobre d’ella, protegit per l’ordenament jurídic, independentment de la seva legitimitat, i la cosa posseïda amb causa justa i de bona fe —presumible sempre mentre ningú no demostri el contrari—, i amb intenció de disposar-ne.
En tant que relació jurídica, la llei la protegeix com una propietat, el dret és equiparable al domini, protegit per la llei hipotecària, bé que subordinat al dret preferent que pugui tenir-hi un altre Hom la considera justa, quan no és violenta, clandestina o a precari, i de bona fe quan el posseïdor creu que no comet cap injustícia adquirint-la o mantenint-la en el seu poder Hom parla d' ocupació quan la cosa no era posseïda per ningú en cas contrari, es tracta de tradició La manca de consentiment de l’antic posseïdor fa que la possessió sigui considerada de mala fe L’…
testament
Dret civil
Negoci jurídic formal, unilateral, personalíssim i essencialment revocable, en virtut del qual el causant regula la seva successió per causa de mort, mitjançant la institució d’un o més hereus i l’ordenament d’altres disposicions.
En el seu atorgament el causant ha de subjectar-se als requisits de forma que estableix la llei, i la seva voluntat testamentària s’ha de documentar en una de les modalitats testamentàries que estableix la llei, atès que són nuls els testaments que no corresponguin a algun tipus previst en la compilació del dret civil català És unilateral, és a dir, es perfecciona en base a la sola declaració de voluntat del causant a diferència de l'heretament, que és bilateral o plurilateral Personalíssim, puix que la voluntat testamentària només pot procedir del mateix causant, i no admet representació…
acceptació d’herència
Dret civil
Acte pel qual l’hereu manifesta la voluntat de fer seva l’herència.
És necessari perquè l’hereu adquireixi la condició de tal i pugui entrar en possessió de l’herència pot realitzar-se de manera expressa per una manifestació en document públic o privat, o bé de manera tàcita per la realització d’actes que suposen la voluntat d’acceptar o que només podien executar-se essent hereu, tals com cedir o vendre els drets hereditaris, continuar una acció judicial iniciada pel testador, etc L’acceptació d’una herència pot ésser pura i simple, o bé a benefici d’inventari en el primer cas, l’hereu accepta tots els drets i obligacions de l’herència, i en…
absència
Dret civil
Condició de la persona que ha desaparegut del seu últim domicili o residència sense que hom en tingui notícia.
L’absència és considerada diferentment quant als seus efectes per les diverses legislacions Les legislacions inspirades en el codi de Napoleó estableixen diversos períodes respecte a l’administració dels béns de l’absent Així, en la legislació espanyola són considerades l’absència presumpta o de fet, o absència simple, i l’absència legal L' absència simple és la situació en què es troba una persona que ha desaparegut del seu domicili o del lloc de la seva última residència sense que hom en tingui notícia i que permet als interessats o al Ministeri Fiscal sollicitar…
nacionalitat
Dret civil
Situació de la persona determinada per la seva subjecció o pertinença a la jurisdicció d’un estat, amb el conjunt de deures i drets que això comporta.
L’atribució de la nacionalitat a una persona es produeix en general al moment de la seva naixença Dos principis fonamentals regeixen aquesta atribució de personalitat el ius soli , segons el qual hom adquireix la nacionalitat de l’estat on el naixement es produeix, i el ius sanguinis , en virtut del qual la nacionalitat que hom adquireix és la del pare o la de la mare Als països anglosaxons i de l’Amèrica del Sud predomina el principi del ius solis , mentre que a Europa predomina el del ius sanguinis , bé que el més freqüent sol ésser la combinació d’ambdós principis a l’hora de l’atribució…
arrendament
Dret civil
Acció d’arrendar.
L’arrendament és un negoci jurídic que té per objecte de donar una cosa pròpia a una altra persona perquè en faci ús i se'n beneficiï per un temps determinat mitjançant el pagament d’una renda convinguda Al costat d’aquesta figura general de l' arrendament de coses , hom sol regular legalment els anomenats arrendaments d’obres i de serveis La semblança d’aquestes figures amb la fonamental és més aviat problemàtica, però la seva regulació és dominada per la tradició originària del dret romà El fet que el contracte d’arrendament pugui recaure en prestacions o coses d’importància vital per als…