Resultats de la cerca

No té l’oficialitat i solemnitat d’una assemblea o d’una convenció i, en general, suposa un nombre de persones no gaire gran Dret fonamental i irrenunciable de tot ciutadà, fou inclòs en la Declaració Universal dels Drets Humans La majoria de legislacions el reconeixen, si més no en teoria la qual cosa és freqüent en estats totalitaris, en regulen l’exercici i en determinen els límits En països democràtics aquest dret és molt ampli les úniques limitacions solen fer referència al caràcter no pacífic i al fet de dur-hi armes és, però, com més va més restringit en sistemes…

L’atribució de la nacionalitat a una persona es produeix en general al moment de la seva naixença Dos principis fonamentals regeixen aquesta atribució de personalitat el ius soli , segons el qual hom adquireix la nacionalitat de l’estat on el naixement es produeix, i el ius sanguinis , en virtut del qual la nacionalitat que hom adquireix és la del pare o la de la mare Als països anglosaxons i de l’Amèrica del Sud predomina el principi del ius solis , mentre que a Europa predomina el del ius sanguinis , bé que el més freqüent sol ésser la combinació d’ambdós principis a l’hora de l’atribució…

Des de sempre hom ha observat la dificultat de prova de la paternitat, per raó de la dificultat de determinar les relacions sexuals de l’home que l’han produïda per la qual cosa els sistemes legals que la regulen s’han basat fonamentalment en un seguit de presumpcions, de contingut com més va més científic La fita última de tota legislació en la matèria és de fer coincidir la paternitat legal amb la paternitat biològica, bé que existeixen dificultats, científiques i socials, per a arribar-hi Hom pot distingir dues menes de paternitat a part l’adoptiva, que no té com a fonament la…