Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
dret d’habitació
Dret civil
Dret real d’ocupar, amb els seus familiars o persones al propi servei, que té una persona respecte a una casa o a la part necessària d’una casa i que pot dimanar d’uns capítols matrimonials, de testament o de contracte especial; aquest dret no es pot arrendar ni cedir a d’altres persones.
Segons el dret romà, s’estenia a tota la casa entera si en el títol constitutiu no era disposada altra cosa Des de l’entrada en vigor de la Compilació del dret civil especial de Catalunya 1960, s’ha perdut la modalitat catalana d’aquest dret, que es regeix actualment pel Codi Civil espanyol, pel qual l’ocupació de l’immoble resta reduïda a les dependències d’aquest que siguin indispensables per a cobrir les necessitats més estrictes de l’habitacionista
separació de béns
Dret civil
Dret civil català
Règim econòmic matrimonial en què cada cònjuge conserva la propietat de tots els seus béns i l’administració i el gaudi amb total independència.
Al Principat de Catalunya i a les Illes Balears és reconegut en defecte de pacte en capítols matrimonials Tradicionalment els efectes del règim de separació de béns eren mitigats pel dot que aportava la muller i per l’esponsalici o escreix que el marit prometia a l’esposa però la decadència de les institucions dotals comporta que l’actual règim econòmic conjugal català sigui d’estricta separació de béns Amb tot, la compilació balear ha introduït una estranya clàusula de caràcter comunitari El 2008, a l’empara de l' Estatut d'Autonomia del País Valencià del 2006 entrà en vigor el…
precontracte
Dret civil
Conveni mitjançant el qual les parts es comprometen a celebrar, en un moment posterior, un nou contracte i a emetre, en conseqüència, quan arribi l’hora, la corresponent declaració de voluntat.
En síntesi, consisteix a declarar la voluntat que en un temps futur es prestarà un altre i definitiu consentiment contractual Una teoria més moderna rebutja que hom parli de dos contractes diferents precontracte i contracte i diu que es tracta de l’inici d’una única relació contractual desenvolupada en distintes etapes segons això, en el precontracte les parts ja estan d’acord en el contingut de llur voluntat, però es reserven la facultat d’exigir l’entrada en vigor del contracte en un moment posterior Hom parla, com a sinònims, de contracte preliminar i de promesa de contracte…
ferma
Dret civil
Aprovació, confirmació o seguretat que dóna vigor a un acte o contracte per les parts que hi intervenen.
llibre de família
Dret civil
Llibre lliurat a les persones que contreuen matrimoni, a les que es registren com a parella de fet i a les que tenen fills o adopten infants en què s’hi fa constar la situació civil, el naixement dels fills, l’adopció d’infants i qualsevol altre fet que afecti la pàtria potestat.
Es lliura als contraents immediatament després de celebrar el matrimoni, tant si és un matrimoni civil com si és eclesiàstic de qualsevol religió El llibre s’obre amb la certificació de la inscripció del matrimoni no secret, i també conté en els fulls successius la certificació de les indicacions registrals sobre el règim econòmic de la societat conjugal, el naixement dels fills comuns i l’adopció conjunta dels contraents, la mort dels cònjuges i la nullitat, el divorci o la separació del matrimoni El llibre de família també es lliura al progenitor o als progenitors d’un fill o d’una filla no…
cognom
Història
Dret civil
Nom de família.
Junt amb el nom o nom personal , nom de pila o nom de fonts , constitueix la designació per la qual s’identifica un individu, si bé, en un grau divers, gairebé sempre es donen coincidències de vegades molt freqüents en les combinacions de nom i cognom El cognom afegit al nom de fonts o de pila presenta diverses tipologies, segons les tradicions de les diferents comunitats culturals, ètniques i nacionals Consistent en la majoria dels casos en el cognom del pare, en el de la mare o en els de tots dos, el cognom patern és un marcador característic dels sistemes de parentiu patrilineals,…
successió
Dret català
Dret civil
Fenomen jurídic pel qual una persona (causant) és canviada o substituïda per una altra (successor, hereu) en la titularitat dels drets o de les relacions jurídiques.
Perquè es doni, calen tres elements que es tracti d’una relació jurídica transmissible en són exclosos els drets “personalíssims”, que es produeixi un canvi de subjecte i que el dret o la situació transmesos es mantinguin idèntics Bé que hi ha successió sempre que un dret adquirit deriva o prové d’una altra persona com en el cas de la compra d’una casa o d’un préstec d’un llibre, hom en redueix normalment el concepte a la successió per causa de mort mortis causa , objecte del dret successori Gairebé tots els sistemes legislatius han admès la possibilitat de transmissió dels drets dels…