Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
personalitat jurídica
Dret civil
Capacitat que ostenta una persona jurídica per a ésser subjecte de totes les relacions de dret, exceptuades les pròpies de la natura humana (com el parentiu o el matrimoni).
La personalitat jurídica és una entitat independent de la dels socis o partícips de la persona jurídica en virtut d’aquesta independència els crèdits o els deutes de la persona jurídica no ho són dels associats
redempció de censos
Dret civil
Forma d’extinció dels censos per la qual el censatari retorna al censalista el capital del cens representat pel valor assignat a la propietat en el moment de constituir el cens i per una quantitat equivalent als lluïsmes que hom deixarà de percebre, que varia segons els costums (lluïsme).
És una facultat concedida per la llei, i en virtut de la qual el qui rep el capital en diners o en propietats gravant la pròpia o la que se li transmet amb el pagament de la pensió censual, allibera la propietat d’aquesta càrrega tornant el capital rebut
intercessió
Dret civil
Assumpció d’una responsabilitat patrimonial pròpia en interès exclusivament aliè.
Fins el 1984, el dret civil de Catalunya declarava nulla de ple dret tota intercessió de dona casada a favor del marit, i establia que la dona en general no restava obligada en virtut d’intercessió per altri, bé que aquest darrer benefici era renunciable en tot moment
propietat
Dret civil
Dret de fruir i disposar d’una cosa, sense més limitacions que les que són establertes a les lleis.
En poden ésser objecte totes les coses corporals, mobles o immobles i, menys rigorosament, també els béns i drets patrimonials Objecte de l’atenció de l’economia i de la política, el seu reconeixement, les limitacions i el caràcter públic o privat i fins i tot la seva negació, són a la base de les teories sociopolítiques El concepte, gairebé illimitat en el dret romà on incloïa el poder d’abusar de la cosa i destruir-la, ha tingut grans transformacions, fins a les actuals legislacions socialistes, que només admeten la propietat privada dels béns de consum i posen en mans de l’estat,…
comís
Dret civil
En l’emfiteusi, reversió del domini útil de l’immoble en favor del senyor directe quan el censatari deixa de pagar pensions censuals.
Aquest se'n pot alliberar pagant els endarreriments dins el termini subsegüent a la requesta que li formula el censalista El comís també es produeix en virtut de conveni, com a clàusula penal contractual En cas de nullitat de contracte per illicitud de la causa o de l’objecte, si són de caire criminal, les coses i el preu que han estat matèria de l’atorgament cauen en comís
tradició
Dret civil
Transmissió del domini d’una cosa en virtut d’un contracte.
Pot ésser efectiva el dret romà l’anomenava corporalis, i en l’origen era l’única tradició vàlida o simbòlica , segons que sigui efectuada pel lliurament directe de la cosa o només per algun element que en permeti el domini com les claus d’una casa És anomenada consensual quan s’efectua pel simple consentiment, com en el cas de la clàusula de constitut, i documental en dret romà, ficta o per chartam quan s’efectua pel lliurament dels documents o títols representatius de la cosa
responsabilitat civil
Dret civil
Responsabilitat jurídica en virtut de la qual hom té obligació de respondre dels actes propis o d’altri.
L’obligació de la dita indemnització de danys i perjudicis pot néixer dels contractes responsabilitat contractual, de la llei o àdhuc d’actes en què el responsable no té cap culpa responsabilitat extracontractual
prestació
Economia
Dret civil
Obligació que dimana de la llei o que, en virtut d’un conveni, ha de complir una de les parts.
personalitat civil
Dret civil
Conjunt de dades relatives a una persona en virtut de les quals aquesta és diferenciada de qualsevol altra dins l’àmbit de la societat.
Integren la personalitat civil, per exemple, el nom i el cognom de la persona i el lloc i la data de naixement registre civil, així com el seu estat civil i domicili
nacionalitat
Dret civil
Situació de la persona determinada per la seva subjecció o pertinença a la jurisdicció d’un estat, amb el conjunt de deures i drets que això comporta.
L’atribució de la nacionalitat a una persona es produeix en general al moment de la seva naixença Dos principis fonamentals regeixen aquesta atribució de personalitat el ius soli , segons el qual hom adquireix la nacionalitat de l’estat on el naixement es produeix, i el ius sanguinis , en virtut del qual la nacionalitat que hom adquireix és la del pare o la de la mare Als països anglosaxons i de l’Amèrica del Sud predomina el principi del ius solis , mentre que a Europa predomina el del ius sanguinis , bé que el més freqüent sol ésser la combinació d’ambdós principis a l’hora de…