Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
parella estable heterosexual
Dret civil català
Unió estable d’un home i una dona, majors d’edat, que han viscut maritalment de manera ininterrompuda durant dos anys com a mínim o han manifestat, atorgant escriptura pública, la voluntat d’acollir-se al que s’hi estableix.
Aquestes persones no han contret matrimoni, no perquè n'hi hagi cap impediment, sinó per pròpia voluntat El transcurs de dos anys no és necessari quan existeixen fills comuns, encara que sí que cal la convivència Les relacions tant personals com patrimonials de la parella poden estar regulades verbalment, per escrit privat o per escriptura pública En cas que no existeixi cap acord o pacte que reguli aquesta unió, se seguiran unes regles establertes En primer lloc, tots dos han de contribuir al manteniment de la casa, dels fills, comuns o no, i a les despeses comunes amb els…
parella estable homosexual
Dret civil català
Unió estable de dues persones del mateix sexe, majors d’edat, que conviuen maritalment.
Perquè aquesta unió tingui els efectes oportuns s’ha d’acreditar mitjançant escriptura pública atorgada conjuntament Encara que la regulació de les relacions personals i patrimonials es pot fer verbalment, per escrit privat o públic, si no existeix cap pacte les hauran d’assumir tots dos membres amb el seu treball, ja sigui domèstic o professional Davant de les obligacions amb terceres persones, els convivents són responsables solidaris quan aquelles fan referència a les despeses comunes, però no ho seran en cas que només un hagi contret l’obligació Quan un dels membres de la…
convivència d’ajuda mútua
Dret civil català
Qualsevol situació de convivència de dues o més persones majors d’edat que, sense constituir una familia nuclear, comparteixen un mateix habitatge, unides per vincles de parentiu sense límit de grau en la línia col·lateral, de simple amistat o de companyia.
Les persones que conviuen posen en comú elements patrimonials i el treball domèstic, amb una voluntat d’ajuda mútua i de permanència Com que aquestes situacions són molt heterogènies i diferents de les relacions de parella, els seus components no cal que es limitin a dues persones i tampoc no se n'han d’excloure els germans, que constitueixen el seu nucli principal Aquest tipus de convivència pot donar solucions a les persones grans, les quals resolen així els seus problemes econòmics i socials, i també evita l’aïllament en institucions geriàtriques No poden tenir relacions de…
tutela dativa
Dret civil català
Tutela constituïda quan és l’autoritat judicial qui té la funció de designar la persona que exercirà el càrrec de tutor.
L’esmentada tutela s’estableix en cas que no hi hagi tutor nomenat per la persona interessada o pel seu pare o mare, o també en cas que la persona designada sigui incapaç d’exercir el càrrec tutelar Quan la tutela que s’hagi de constituir sigui de diversos germans, es procurarà que es designi una mateixa persona per tal de facilitar la convivència entre ells L’autoritat judicial, en realitzar el nomenament de la persona tutelant, ha de seguir un determinat ordre, que només podrà alterar-se per beneficiar el menor o incapaç En la tutela d’un incapaç, serà designat el cònjuge o la persona que…
acolliment
Dret civil català
Institució de protecció dels menors desemparats en la qual l’acolliment pot ser simple i preadoptiu, segons la Llei catalana 37/1991 sobre mesures de protecció de menors desemparats i l’adopció.
L' acolliment simple és instituït principalment per a situacions de desemparament en les quals sembla possible el reintegrament futur en la família d’origen, mentre que l' acolliment preadoptiu és un pas previ a un període de prova per a l’adopció Segons l’esmentada llei es considera que el menor és desemparat quan manquen les persones a les quals per llei correspon d’exercir les funcions de guarda, o quan aquestes persones estan impossibilitades per a exercir-les o en situació d’exercir-les amb greu perill per al menor Així mateix, es considera que el menor és desemparat quan s’observi…
servitud de pas
Dret civil català
Dret de pas regulat antigament en certs casos, com per exemple el camí de sagrament, que hom utilitzava per portar els auxilis espirituals a les cases o per treure’n els morts; la servitud de pas accessòria de la de séquia o rec, d’una amplada de 2 pams i mig de destre; la de pas amb animal de treball, que solia tenir una amplada de 5 pams: la de pas de parella de bous o de mules, de carro i de ramats, d’amplada variable.
El dret català actual no en conserva cap especialitat, com no sigui per la via del dret consuetudinari