Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
vet
Política
Dret constitucional
En els règims parlamentaris, dret que la constitució atorga al cap de l’estat d’oposar-se a les lleis aprovades pel parlament.
Pot ésser absolut , si té com a conseqüència l’anullació de la llei, o suspensiu , si només en pot evitar momentàniament la promulgació en aquest cas, el parlament pot tornar a votar-la com als EUA o la llei és sotmesa a un tribunal de garanties constitucionals com a la República Federal d’Alemanya En altres casos, s’atorga al poble la facultat d’anullar una llei mitjançant un referèndum Itàlia Històricament, el vet ha pres formes molt diverses A la Roma republicana, el tribú de la plebs podia vetar les resolucions del senat A la dieta polonesa, cada diputat tenia el liberum veto…
constitució
Política
Història
Dret constitucional
Llei fonamental d’un estat que estableix i garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el sistema de poder, definint els òrgans i llurs formes i funcions, com també el conjunt de relacions entre ells.
Té el caràcter de norma programàtica i correspon a les disposicions de rang inferior de fer-la operativa i aplicable la seva promulgació és sempre solemne Pot ésser escrita —cosa general en la majoria d’estats—, o bé consuetudinària —és el cas d’Anglaterra— també pot ésser continguda en un sol text, o bé en uns quants, tinguin o no el nom de constitució La constitució que estableix uns mecanismes senzills de revisió o modificació té el caràcter de flexible, i, en el cas contrari, de rígida Qualsevol norma legal emanada del poder de l’estat ha d’ajustar-se als principis continguts en la…
plàcet
Política
Dret constitucional
Assentiment del poder civil a una disposició o promulgació de l’autoritat eclesiàstica, en els països en què les relacions entre l’Església i l’Estat es regeixen per normes concordatàries.
autonomia
Política
Dret constitucional
Condició juridicopolítica d’aquelles entitats o d’aquells organismes que, dins l’estructura constitucional d’un estat, tenen facultats per a donar-se lleis pròpies.
Suposa una valoració integradora de les comunitats intrastatals i, per tant, infrastatals L’autonomia permet d’exercir unes facultats de plena llibertat legislativa dins el marc establert per una llei, generalment d’ordre constitucional, de l’estat dins el qual actua l’entitat autònoma Aquesta disposa de la potestat legislativa i de la de caràcter reglamentari D’altra banda, perquè hi hagi autonomia cal que aquestes potestats legislativa i reglamentària puguin ésser exercides sense tutela ni vigilància d’òrgans de l’estat, car, si les decisions de l’entitat o l’òrgan autònom poguessin ésser…