Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
relacions diplomàtiques
Dret internacional
Relació oficial que dos estats o governs estableixen o mantenen entre ells mitjançant llurs representants diplomàtics.
Els òrgans centrals d’aquesta relació són els caps d’estat i els ministres d’afers estrangers, i els òrgans exteriors són els agents diplomàtics i els cònsols
acord internacional
Dret internacional
Conveni entre estats per a establir una regulació comuna sobre qüestions d’interès mutu (comunicacions postals, aèries, intercanvi de ferits de guerra, etc).
Per a l’eficàcia d’aquests acords no cal la ratificació dels caps d’estat, sinó que és suficient la intervenció dels ministres d’afers estrangers o dels agents diplomàtics dels estats signataris Aquests acords són realitzats mitjançant diversos procediments com, per exemple, intercanvi de notes, cartes, declaracions
asil polític
Dret internacional
Protecció que un estat dóna als estrangers que fugen de llur país per causa de persecucions polítiques, racials o religioses.
L’asil polític és reconegut en diferents constitucions, com l’espanyola, la francesa o la italiana Cal citar en aquest sentit el conveni de Ginebra de 25 de juliol de 1951
extraterritorialitat
Dret internacional
Dret o privilegi basat en una ficció jurídica que considera persones, coses i locals com si estiguessin fora del territori en què es troben per a continuar sotmesos a les lleis de llurs països d’origen.
Els beneficis d’aquests drets són aplicats als caps d’estat, amb llurs familiars i seguicis, als agents diplomàtics, amb llurs famílies, al personal oficial i als comissionats i delegats dels organismes internacionals, als exèrcits en terrenys ocupats, als vaixells de guerra, als magistrats del tribunal internacional de la Haia, a les residències dels caps d’estat estrangers i a les dels agents diplomàtics, així com a llurs valises i documentació
Unió d’Europa Occidental
Dret internacional
Organisme politicomilitar, creat a París el 21 d’octubre de 1954 per la República Federal d’Alemanya, Bèlgica, França, la Gran Bretanya, els Països Baixos, Itàlia i Luxemburg.
Coordina la defensa dels estats membres en estreta collaboració amb l’OTAN Els seus òrgans principals són el consell de ministres d’afers estrangers i de defensa i l’assemblea, formada per delegats dels parlaments dels estats membres Inicialment duia a terme activitats socials i culturals, que el 1960 transferí al Consell d’Europa Espanya i Portugal s’hi adheriren el 1988 i Grècia el 1992 En són membres associats Islàndia, Noruega i Turquia 1992, Bulgària, Estònia, Lituània, Romania, Eslovàquia 1994, Eslovènia 1996, la República Txeca, Hongria i Polònia 1999 Tenen l’estatut d’…
nacionalització

Nacionalització de Red Eléctrica Internacional a Bolívia
© Agencia Boliviana de Información
Economia
Dret internacional
Apropiació dels mitjans de producció, del capital, etc, estrangers per part de l’estat on radiquen aquests béns o per part dels membres d’aquest mateix estat.
Dues resolucions de l’Assemblea de les Nacions Unides han accentuat el dret sobirà dels estats a disposar lliurement de llur riquesa fan referència també al deure de la indemnització, bé que aquest punt no fou acceptat pels anomenats països socialistes
nota verbal
Dret internacional
Comunicació diplomàtica, sense signatura ni els requisits formals, que a manera d’observació o de record s’adrecen entre ells els ministres d’afers estrangers i els agents acreditats.
dret internacional
Dret internacional
Conjunt de regles jurídiques que consideren les relacions internacionals, els vincles entre els súbdits de diferents estats o la situació jurídica dels estrangers respecte al territori on es troben.
Hi ha diverses classes de dret internacional el públic , o conjunt de normes que constitueixen l’ordenament jurídic de la comunitat internacional, i el privat , o conjunt de normes jurídiques que regulen situacions o relacions amb elements personals, reals o formals vinculats a diferents ordenaments jurídics Les fonts més importants d’aquest dret són els tractats internacionals, el costum internacional, els principis generals i la doctrina i les teories internacionals Les relacions amb el dret intern són objecte de diferents posicions, car uns autors defensen postures dualistes, considerant…
cònsol | consolessa
Dret internacional
Agent oficial que un estat estableix en un altre d’estranger, amb funcions molt variades: administratives, notarials, de col·laboració amb els tribunals i d’altres relacionades amb l’estat civil de les persones, les successions, etc.
L’origen del cònsol prové de l’organització corporativa existent a l’edat mitjana, segons la qual les comunitats de mercaders residents a països estrangers podien elegir un magistrat amb la funció primordial d’administrar justícia segons el dret del propi país o d’acord amb el dret comú comercial o marítim rebien generalment el nom de cònsol d’ultramar i n’és exemple el cònsol de catalans Actualment les funcions i els procediments consulars es regeixen per la Convenció de Viena sobre relacions consulars 1963, en vigor des del 1967, que reconeix dues classes de cònsols el cònsol…