Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
suspensió d’hostilitats
Dret
Dret internacional
Cessació temporal dels actes de guerra per conveni o acord entre els bel·ligerants.
Quan és de caràcter local i momentani, hom l’anomena suspensió d’armes , i normalment és decidida pels caps militars d’ambdós bàndols Quan té un caràcter més llarg, bé que amb una durada limitada, és anomenada treva, i és decidida per un conveni entre els caps d’estat o llurs delegats La suspensió indefinida o per un temps llarg concret és anomenada armistici, i és concertada i ratificada pels caps d’estat A vegades l’armistici ja preveu la conclusió d’un tractat de pau
asil diplomàtic
Dret internacional
Protecció concedida als refugiats polítics dins els edificis de les missions diplomàtiques, consolats, vaixells de guerra o avions militars.
Poc freqüent en l’actualitat, llevat a l’Amèrica del Sud, on continua en ús per motiu de la gran inestabilitat política La reglamentació convencional de l’asil diplomàtic fou obra dels convenis de l’Havana 20 febrer 1928, Montevideo 26 desembre 1933 i Caracas 28 març 1954 L’asil diplomàtic ha donat lloc a alguns conflictes, com el produït entre el Perú i Colòmbia, arran de l’asil concedit per aquest darrer país al polític peruà Víctor Raul Haya de la Torre i que, sotmès al tribunal internacional de Justícia, donà lloc a les sentències de 20 de novembre de 1950 i 13 de juny de 1951 Durant la…
ciutat oberta
Dret internacional
Qualificació donada en temps de guerra a aquelles ciutats que no constitueixen objectius militars o es troben sense defenses especials.
També reben aquesta denominació les ciutats molt poblades i les d’importància industrial o valor artístic que, per tal d’evitar-ne la destrucció, són lliurades sense lluita a l’enemic D’acord amb aquest concepte, durant la Segona Guerra Mundial ciutats com París i Roma foren ocupades sense oferir resistència, o després de lleugeres escaramusses
crim de guerra
Dret internacional
Acte contra les lleis, els acords o els costums de guerra.
Aquesta figura delictuosa és recollida en tots els codis militars i, fins i tot, en determinats codis penals comuns La plasmació en codis de compliment internacional, però, no començà fins a la segona meitat del segle XIX Els acords de la convenció de Ginebra 1864 recollien codis de conducta sobre ferits i malalts en campanya El 1899 i el 1907 s’hi afegiren les convencions de la Haia sobre la prohibició de determinats mètodes bèllics i armes La convenció de Ginebra del 1949 ratificada per tots els estats membres de les Nacions Unides i els quatre protocols…
armistici
Dret internacional
En sentit estricte, suspensió provisional i convencional de les hostilitats mitjançant un acord entre els bel·ligerants, sense que suposi, però, l’acabament de la guerra.
L’armistici es diferencia de la suspensió d’armes i de la capitulació L’armistici, tant el general com el local, és convingut pels caps militars, bé que l’armistici general cal que sigui ratificat pels governs respectius El conveni d’armistici en sol estipular la durada, l’establiment d’una línia de demarcació i d’una zona neutralitzada, la prohibició de rebre reforços, la llibertat de moviment dels belligerants a la rereguarda de llurs línies, el proveïment de les places assetjades, la repatriació unilateral dels presoners i la prohibició de les comunicacions entre les poblacions civils…
annexió
Dret internacional
Acte pel qual un estat incorpora un nou territori a la seva sobirania.
Bé que el terme és aplicat també a l’adquisició de territori que no pertanyia a cap altre estat, hom parla més pròpiament d’annexió quan a un estat és incorporat totalment o parcialment el territori d’un altre estat L’annexió d’un país o d’un territori és formalitzada per un acte tradicionalment reservat al cap de l’estat annexant, acte que pot ésser reconegut generalment per la comunitat internacional —com és el cas en els tractats de pau, de retrocessió, etc— o només per alguns dels seus membres —com sol passar en cas d’ocupació violenta, o de guerra en curs o no conclosa per tractat— La…
neutralitat
Dret internacional
Situació jurídica d’un estat que, en cas de guerra entre dos altres estats, no hi pren part ni fa cap acte d’assistència ni d’hostilitat envers els bel·ligerants i en situació de pau no forma part de pactes militars.
sanció
Dret internacional
Cadascuna de les mesures polítiques, econòmiques i militars que alguns organismes internacionals (com ara la Societat de Nacions, l’ONU, etc) o bé alguns grups d’estats imposen a un estat (membre o no de la dita organització) perquè el consideren agressor contra un altre estat o violador dels drets humans.
Consell d’Europa
Dret internacional
Organisme internacional creat el 1949, amb seu a Estrasburg, per aconseguir a Europa una més gran unitat, la realització dels ideals comuns i el progrés social i econòmic.
Aquesta finalitat és acomplerta per l’examen de qüestions d’interès comú, per la conclusió d’acords i per la recerca d’una acció comuna en tots els terrenys, com també per la defensa i el desenvolupament dels drets humans i de les llibertats fonamentals En són exclosos els afers militars, per tal com són competència de la UEO i l’OTAN El Consell d’Europa té el fonament jurídic en la Convenció Europea de Drets Humans , que els estats membres es comprometen a respectar i a la qual es remeten la resta d’acords, resolucions i tractats de l’organització Cal no confondre el Consell d’…