Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
ajustar la pau
Dret internacional
Estipular un acord entre estats bel·ligerants pel qual posen fi a l’estat de guerra i a les hostilitats, en el cas que aquest acord no hagi estat fet anteriorment en virtut d’un armistici o d’una rendició incondicional (pau).
preliminars de la pau
Dret internacional
Cadascun dels acords entre dos estats bel·ligerants per a fixar els criteris fonamentals que han d’informar la restauració de llurs relacions pacífiques.
Més compromès que el simple armistici, és un primer pas cap al tractat de pau
Consell de Seguretat

Reunió del Consell de Seguretat de l’ONU
© Organització de les Nacions Unides
Dret internacional
Organisme de l’ONU creat el 1946 que té per missió garantir la pau i la seguretat internacionals.
Dels quinze membres que el componen, cinc són permanents la Xina, els EUA, França, la Gran Bretanya i Rússia, que ocupà el lloc de l’URSS el 1991, i els altres deu, no permanents —elegits per l’Assemblea General per ocupar el càrrec per un període de dos anys —, són distribuïts geogràficament de la manera següent estats africans i asiàtics, cinc estats d’Europa Oriental, un estats llatinoamericans, dos, i dos d’Europa Occidental i altres Els mesos de febrer i març del 2003 el Consell de Seguretat de l’ONU passà per una de les crisis més greus de la seva història arran del…
mandat
Dret internacional
Tutela que exercia un estat sobre certs territoris per concessió de la Societat de Nacions i sota la seva vigilància.
Creats pels tractats de pau del 1919, l’ONU els substituí pel fideïcomís
ocupació
Dret internacional
Exercici temporal de la sobirania sobre un territori o un estat estranger.
Hom parla d’ ocupació de territoris sense amo , referida principalment a territoris colonials L’ ocupació de guerra o militar és l’exercici temporal de la sobirania sobre el territori d’un estat estranger, fonamentat sobre la possessió de fet Aquesta ocupació cessa després del signament d’un tractat de pau i el territori és restituït a l’estat de què depenia abans del conflicte o resta annexat al territori de l’ocupant Aquesta ocupació, a més, pot generar el dret d’efectuar requises i d’obligar a pagar imposts als ocupats L’ ocupació…
armistici
Dret internacional
En sentit estricte, suspensió provisional i convencional de les hostilitats mitjançant un acord entre els bel·ligerants, sense que suposi, però, l’acabament de la guerra.
L’armistici es diferencia de la suspensió d’armes i de la capitulació L’armistici, tant el general com el local, és convingut pels caps militars, bé que l’armistici general cal que sigui ratificat pels governs respectius El conveni d’armistici en sol estipular la durada, l’establiment d’una línia de demarcació i d’una zona neutralitzada, la prohibició de rebre reforços, la llibertat de moviment dels belligerants a la rereguarda de llurs línies, el proveïment de les places assetjades, la repatriació unilateral dels presoners i la prohibició de les comunicacions entre les…
servitud internacional
Dret internacional
Dret real limitat d’un estat sobre un altre, o en benefici recíproc, o com a mesura de seguretat.
Imposat sovint com a conseqüència d’una victòria militar, també pot establir-se en temps de pau en virtut d’acords comercials sobre navegació, registres, aranzels, etc
annexió
Dret internacional
Acte pel qual un estat incorpora un nou territori a la seva sobirania.
Bé que el terme és aplicat també a l’adquisició de territori que no pertanyia a cap altre estat, hom parla més pròpiament d’annexió quan a un estat és incorporat totalment o parcialment el territori d’un altre estat L’annexió d’un país o d’un territori és formalitzada per un acte tradicionalment reservat al cap de l’estat annexant, acte que pot ésser reconegut generalment per la comunitat internacional —com és el cas en els tractats de pau, de retrocessió, etc— o només per alguns dels seus membres —com sol passar en cas d’ocupació violenta, o de guerra en curs o no conclosa per…
agressió
Dret internacional
Intenció d’arribar a una obertura d’hostilitats i als fets que revelen aquesta intenció.
Aquesta concepció extensiva és reflectida en la resolució de l’assemblea general de l’ONU del 1950, on és reafirmat que tota agressió, tant si és realitzada obertament com si és duta a terme fomentant la guerra civil en benefici d’una potència estrangera, o de qualsevol altra manera, constitueix el més greu de tots els delictes contra la pau i la segurestat del món
suspensió d’hostilitats
Dret
Dret internacional
Cessació temporal dels actes de guerra per conveni o acord entre els bel·ligerants.
Quan és de caràcter local i momentani, hom l’anomena suspensió d’armes , i normalment és decidida pels caps militars d’ambdós bàndols Quan té un caràcter més llarg, bé que amb una durada limitada, és anomenada treva, i és decidida per un conveni entre els caps d’estat o llurs delegats La suspensió indefinida o per un temps llarg concret és anomenada armistici, i és concertada i ratificada pels caps d’estat A vegades l’armistici ja preveu la conclusió d’un tractat de pau