Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
comunitat internacional
Dret internacional
Unió lliure dels estats, basada en la solidaritat i que tendeix a resoldre els conflictes d’interessos internacionals.
La insuficiència d’un estat per a assolir per si mateix els propis objectius ha desenvolupat el fenomen associatiu a través de la creació d’acords, tractats i organitzacions internacionals de composició i funcions variables En un pla formal, la més alta expressió de comunitat internacional és l'Organització de les Nacions Unides
estatut
Dret internacional
Règim jurídic al qual es troben sotmeses les persones i les coses amb relació a la nacionalitat i al territori.
Aquest comprèn l' estatut formal , que es refereix a les solemnitats dels actes i els contractes l' estatut personal , que es refereix als drets de la personalitat i de la família i a l’estat, la condició i la capacitat civil de les persones i l' estatut real , que es refereix als béns immobles El sistema estatutari, com a mètode de resoldre els conflictes de lleis entre estats, fou elaborat pels juristes medievals i fou seguit fins a la darreria del segle XVIII A l’Estat espanyol, encara que sense emprar aquesta denominació, la doctrina de l’estatut inspirà les regles del codi…
plebiscit
Dret internacional
Votació de la població d’un territori per a la modificació de fronteres interiors o exteriors d’un estat, o el canvi de sobirania d’un estat.
Aquest mitjà fou utilitzat per a legalitzar annexions i, de vegades, durant els segles XIX i XX, per a l’exercici de l’autodeterminació nacional, per exemple, en el procés d’unificació d’Itàlia, o en la integració de Niça a l’Estat francès 1860 Després de la Primera Guerra Mundial fou emprat per a resoldre situacions de minories nacionals Alta Silèsia, Caríntia, Saarland i també posteriorment per a situacions semblants Malta, 1956 Algèria, 1962 Gibraltar, 1968 etc Un plebiscit mixt per a decidir la unió d’Egipte i Síria fou celebrat el 1958 i també per a confirmar Nasser com a…
pacte de no-agressió
Dret internacional
Acord entre dos estats d’abstenir-se d’emprar la força l’un contra l’altre i de resoldre llurs possibles conflictes mitjançant una negociació o sotmetent-los a un arbitratge.
Signat generalment per estats que podrien tenir motius per a enfrontar-se bèllicament, pot ésser, de fet, només una mesura diplomàtica per a ajornar les hostilitats en comptes d’assenyalar el començament d’una veritable política de distensió
Associació de les Nacions del Sud-est Asiàtic
Dret internacional
Organització internacional que impulsa el progrés econòmic, social i cultural dels països del SE d’Àsia i la pau i l’estabilitat de la regió.
Creada a Bangkok el 1967, en són membres fundadors les Filipines, Indonèsia, Malàisia, Singapur i Tailàndia Té vuit comitès permanents de comerç i turisme, indústria, alimentació, etc i celebra una conferència anual de ministres d’afers estrangers dels països membres, i reunions a alt nivell no periòdiques D’ençà del 1976 té una secretaria permanent a Jakarta El mateix any els estats membres signaren un Tractat d’Amistat i Cooperació que posava l’accent en la no-ingerència i estava obert a estats tercers s’hi afegiren la Xina, l’Índia, el Japó, Rússia i Corea del Sud Els anys següents n'…
mediació
Dret internacional
Mitjà pacífic de resoldre els problemes internacionals consistent en el fet que un tercer (un estat, una organització internacional o àdhuc una persona privada, bé que revestida de prestigi i reconeguda com a equànime) intervingui entre les parts litigants, proposant una solució.