Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
arrendament de nau
Transports
Dret marítim
Contracte d’utilització d’un vaixell per temps determinat i en canvi d’una retribució periòdica.
Comporta la cessió del control i dependència del capità i tripulació al noliejador, el qual adquireix temporalment la condició de navilier i assumeix així tots els riscs derivats de la navegació i de l’explotació econòmica del vaixell
armador | armadora
Transports
Dret marítim
Persona o entitat que es dedica professionalment a l’explotació d’una nau.
L’armador, que pot no ésser propietari de la nau i que sovint és una societat anòmina, ha de tenir l’aptitud legal pròpia del comerciant i ha d’ésser inscrit al registre corresponent Pertoca a l’armador de contractar el capità i la dotació, equipar, avituallar i reparar la nau, i fer tot el que calgui per a la seva explotació És responsable civilment dels actes del capità i de la dotació, i de les obligacions contretes durant l’exercici de les seves atribucions El terme armador ha adquirit en la pràctica mercantil un ús preponderant respecte al de navilier
coneixement
Transports
Dret marítim
Document que el capità d’una nau signa i remet a l’armador, reconeixent les mercaderies carregades i les condicions del transport.
Fa prova entre les parts que signen
naufragi
Transports
Dret marítim
El fet de naufragar una embarcació, generalment per l’aparició d’una o més vies d’aigua que no han pogut ésser reparades.
Des del punt de vista del dret marítim, en aquests accidents, fortuïts o provocats, les autoritats de marina han d’instruir sumari dintre el territori de llur jurisdicció si el naufragi s’ha produït en aigües estrangeres, ha d’ésser iniciat pel cònsol corresponent El comandant s’ha de mantenir en el vaixell fins a perdre les esperances de salvació de la nau, i aleshores ha de salvar tots els llibres i la documentació
llibertat de les mars
Transports
Dret
Dret marítim
Principi de dret internacional, universalment reconegut, que estableix que en temps de pau la mar, en tota la seva extensió (excepte les aigües interiors i la mar territorial), no pot ésser objecte d’apropiació per part de particulars ni de sobirania per part de cap estat, i és lliure per a totes les naus, sense distincions ni prerrogatives.
La llibertat de les mars fou molt discutida durant segles pels estats d’hegemonia marítima, que pretenien drets exclusius de navegació, i donà lloc a diverses guerres, fins que el lliurecanvisme l’imposà a la fi del s XVIII Doctrinalment fou formulada per Vitoria i Vázquez de Menchaca Hugo de Groot en tractà extensament en el seu Mare Liberum Avui el principi és regulat pel conveni de Ginebra del 1958 La llibertat de les mars comprèn la de navegació, de pesca, de collocació de cables cable submarí i canonades submarins, i de sobrevolar-les Una nau en alta mar només és sotmesa al…
abordatge
Transports
Dret marítim
Col·lisió entre dos o més vaixells.
La responsabilitat dels danys i perjudicis provocats per l’abordatge és diferent segons que sigui qualificable de fortuït, culpós, de culpa comuna o dubtós Dins els dubtosos cal distingir els abordatges de causa dubtosa, quan és conegut el vaixell culpable però no la causa immediata, i els abordatges en què hom no pot precisar el vaixell culpable Aquesta responsabilitat és regulada per les lleis de cada país i pels convenis internacionals, atesa la freqüència amb què l’abordatge es produeix entre naus de diferent nacionalitat L’any 1897 fou establert el Reglament internacional…
província marítima
Transports
Militar
Dret marítim
A l’Estat espanyol, extensió del litoral que constitueix una unitat administrativa de primer grau comandada per un capità de nau o per un capità de fragata, que hom anomena comandant militar de marina.
Cada província es divideix en diversos districtes
abandó
Transports
Dret marítim
Acció que en determinades circumstàncies pot exercir un assegurat sol·licitant el pagament de la suma assegurada a canvi de cedir a l’assegurador la propietat de les coses —nau o mercaderies— que són objecte de l’assegurança.
L’abandó és una institució pròpia de l’assegurança marítima, admesa arreu del món als Països Catalans es troba ja documentat en unes ordinacions barcelonines del 1435