Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
assetjament
Psicologia
Dret penal
Maltractament en el qual la víctima és sotmesa a agressions continuades de tipus físic o, més habitualment, psicològic, per una altra persona (assetjador) o per un grup, amb un objectiu reconegut o bé sense.
Els efectes de l’assetjament sobre la víctima poden ser diversos, però són recurrents la pèrdua d’autoestima, la inseguretat, que impedeix enfrontar-se a l’assetjador o als assetjadors, els sentiment d’impotència i la sensació d’amenaça o de terror, reaccions que poden comportar alteracions greus en l’equilibri psíquic i conduir a estats d’angoixa, depressius o, fins i tot, al suïcidi Hom distingeix diferents tipus d’assetjament, segons el context en què es produeix, els objectius, el mitjà, el tipus de víctima o altres criteris Entre els més habituals hi ha l’…
assetjament sexual
Dret penal
Assetjament que constitueix un delicte contra la llibertat sexual.
Consisteix a sollicitar favors de naturalesa sexual per a si mateix o per a un tercer prevalent-se d’una situació de superioritat laboral, docent o anàloga, amb l’anunci exprés o tàcit de causar a la víctima un mal relacionat amb les expectatives legítimes en aquests àmbits En general és comès per homes sobre dones, atès el predomini que el sexe masculí sol tenir en la majoria de les societats, factor al qual de vegades hom afegeix altres de tipus biològic Associat sovint a la violència sexista , es donen tanmateix casos a la inversa, així com entre persones d’orientació homosexual Bé que…
assetjament laboral
Psicologia
Dret penal
Tipus d'assetjament dut a terme sobre una persona en el seu lloc de treball o en situacions que s’hi relacionen.
Els danys, de tipus psicològic, comporten la pèrdua de l’autoestima i de l’equilibri psíquic de la víctima L’agressor o agressors poden ser tant companys de feina com superiors que aprofitin la seva posició en la jerarquia per tal de vexar reiteradament el subordinat El resultat és, en molts casos, la baixa per depressió o, fins i tot, l’abandonament del lloc de treball El fort component subjectiu i la subtilesa que sol caracteritzar els tractes humiliants en fan difícil la determinació Designat sovint amb l’expressió anglesa de mobbing , no és tipificat en el codi penal espanyol, però el…
seducció
Dret penal
Atemptat contra la llibertat sexual consistent a induir amb engany a mantenir relacions sexuals i que determina els delictes d’estupre, de corrupció i de rapte consentit.
Entre les modificacions que ha rebut tot el sistema penal espanyol destaca el de la supressió de la seducció com a atemptat contra la llibertat sexual Avui dia, si es vol parlar de delicte contra la llibertat i la indemnitat sexual en el sentit donat abans a la seducció, s’ha de parlar d’assetjament, abús o agressió sexual Aquestes accions es tipifiquen com a delictes sempre que no hi hagi consentiment per part de la víctima
llibertat sexual
Dret penal
Dret que té tota persona al lliure desenvolupament de la seva personalitat i, per tant, de la seva vida sexual.
La llibertat sexual fou reconeguda com a dret en la Constitució del 1978, i com a conseqüència, són penalitzats com a delictes els actes realitzats contra l’esmentada llibertat Les normes contingudes en el codi penal de l’any 1995 relatives als delictes contra la llibertat sexual foren objecte de revisió per part de l’Estat espanyol, de la qual derivà la llei orgànica 11/1999, de 30 d’abril, que tipifica de manera més precisa els delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals amb relació a l’edat de les víctimes i amb les circumstàncies que hi concorren Així, es fa la següent classificació…
codi penal
Dret
Dret penal
Text de dret positiu que estableix els delictes i les penes.
La majoria dels codis penals es basen en el francès, del 1810 Als països anglosaxons, el dret penal és menys codificat i, com el codi civil, es regeix sobretot per la common law , tot i que els delictes i les penes puguin estar codificats parcialment Com a expressió directa del poder coercitiu de l’Estat, els codis penals són objecte de constants modificacions i reformes, i s'adeqüen a noves formes de criminalitat i de delicte, sorgides arran dels canvis tecnològics, de les relacions socials, dels hàbits i costums, etc, com també als grans canvis en la mentalitat general pel que fa als…