Resultats de la cerca

Aquest instrument de suplici, emprat al s XVI al migdia de França i a la península itàlica, fou proposat l’any 1789 per Joseph-Ignace Guillotin 1738-1814 a l’Assemblea Nacional com a mitjà de suplici únic a fi d’evitar sofriments als condemnats Adoptada el 1792, quedà en desús en ésser abolida la pena de mort a França 1981

Des dels primers temps històrics, la privació de llibertat s’aplicava en establiments per al confinament d’acusats a l’espera de ser jutjats, sentenciats i, en el seu cas, condemnats a mort, a càstigs corporals o a esclavatge Aquests establiments eren concebuts com a centres de detenció transitòria que no tenien, pròpiament, consideració de càstig o de pena en si mateixos Amb la Illustració, el naixement de l’Estat modern i els primers codis penals, la privació de llibertat, teoritzada sobretot per Cesare Beccaria , passà a ser considerada un instrument penal per dret propi, i de…

Consisteix en la privació de les responsabilitats, els privilegis, les dignitats i els honors vinculats al càrrec que ocupava fins al moment de la condemna La degradació canònica o eclesiàstica comporta la deposició i la reducció a l’estat laical La degradació militar té el caràcter d’infamant, impedeix de continuar formant part de l’exèrcit i comporta la pèrdua de tots els graus, condecoracions i pensions

Si els autors dels actes ja han estat condemnats, l’amnistia fa cessar el compliment de la pena principal i de totes les accessòries i anulla els antecedents penals, i en cas contrari extingeix l’acció legal per perseguir els fets amnistiats en canvi, l’amnistia no esborra la responsabilitat civil deguda a terceres persones Bé que normalment l’amnistia és concedida només pels delictes anomenats polítics, pot incloure també els delictes comuns En alguns casos l’amnistia, ultra esborrar l’antijuridicitat de l’acte amnistiat, suposa fins i tot la seva justificació a posteriori L’…

El fet d’ésser marcat era una prova de la reincidència del reu en el cas d’ésser sotmès a judici per una malifeta posterior, i portava aparionada l’aplicació de penalitats més greus moltes vegades, la capital Als Països Catalans, la marcada dels condemnats s’extingí a la darreria del s XVIII

D’acord amb el Reglament de Serveis de Presons en vigor hi ha centres preventius o de detenció , regionals o interprovincials, per a custòdia de presos i compliments no superiors a sis mesos, i centres de compliment o correcció , per a penats privats de llibertat, que poden incloure centres hospitalaris i assistencials, establiments per a menors de vint-i-un anys i establiments ordinaris, sia de règim tancat per a condemnats hostils o refractaris, sia de règim obert per als qui poden treballar en condicions laborals normals fora de la presó, sia de règim intermedi per als qui…

A la part superior hom collocava corrioles per a sostenir la corda de la qual hom penjava els condemnats, o bé ganxos fixos en el cas que l’execució fos feta per caiguda del reu en treure-li l’escambell que prèviament tenia als peus En tota l’Europa medieval fou emprat aquest sistema d’execució pel que fa a les persones vils els nobles i els cavallers eren executats per decapitació amb espasa o amb destral La forca fou aplicada durant tot el segle XIX, i persistí a la Gran Bretanya durant el segle XX, fins a l’abolició de la pena de mort A l’Estat espanyol subsistí fins el 1832,…

Fou inventat per Tomas A Edison el 1888 És emprada en alguns estats dels EUA

A diferència de l’amnistia, l’indult no anulla l’antijuridicitat del fet que motivà la condemna L’indult tendeix a reparar fins on sigui possible les conseqüències dels errors judicials i constitueix un mitjà per a reduir els casos d’aplicació de la pena capital en els països on aquesta és encara vigent A l’Estat espanyol no és permesa la concessió d’indults amb caràcter general

La condemna a mort per mitjà d’aquest instrument, en lloc de la forca, fou introduïda pel codi penal espanyol el 1820, fou aplicada per darrer cop el 1974 i suprimida el 1978