Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
quasidelicte
Dret penal
Acció o omissió que causa dany o perjudici per descuit, imprudència o imperícia.
Figura jurídica del dret romà originàriament comprenia tot delicte que en el seu detall no era previst en la llei, no incorre en responsabilitat criminal, bé que comporta obligació civil de reparació del dany causat
reparació
Dret civil
Dret penal
Obligació que té el qui ha comès un dany de restablir l’equilibri patrimonial trencat.
La responsabilitat civil origina en el perjudicat una pretensió de rescabalament L’acompliment de la reparació pot ésser efectuat o bé per la restitució de la cosa o compliment de l’obligació, o per la reparació del dany tal com ho estableix el tribunal o bé per la indemnització per danys o perjudicis
responsabilitat penal
Dret penal
Responsabilitat jurídica en virtut de la qual hom és afectat pels efectes legals derivats de la comissió, dolosa (intencionada) o culposa (per imprudència o negligència), d’un delicte.
Perquè hom sigui criminalment responsable cal que hagi estat investigada i demostrada l’existència d’una acció humana que fonamenti la imputabilitat és a dir un acte conscient, la voluntat del resultat previst i la plena consciència del valor d’aquest això no es dóna, per exemple, ni en els transitòriament trastornats ni en els forçats i que el resultat corresponent estigui recollit en la llei penal, és a dir que es trobi tipificat legalment tipus i que, consegüentment, sigui antijurídic en altres paraules que no sigui justificat, per exemple, ni per legítima defensa, ni pel compliment d’un…
culpa
Dret penal
Acció o omissió, conscient i voluntària, contrària a les normes de diligència o prudència comunes, de la qual deriva un resultat danyós no previst pel culpable, però penat per la llei, o que, tot i havent estat previst pel culpable, aquest no esperava que es produís.
Dóna lloc a l’aplicació d’una pena i a la responsabilitat civil dels perjudicis causats El grau de culpabilitat varia segons la importància de la negligència i del dany causat, i pren una diferent qualificació jurídica imprudència temerària simple, etc
presó
Dret penal
Pena de privació de llibertat per un temps determinat, i, també, edifici o instal·lació construït per als condemnats a aquesta pena.
Des dels primers temps històrics, la privació de llibertat s’aplicava en establiments per al confinament d’acusats a l’espera de ser jutjats, sentenciats i, en el seu cas, condemnats a mort, a càstigs corporals o a esclavatge Aquests establiments eren concebuts com a centres de detenció transitòria que no tenien, pròpiament, consideració de càstig o de pena en si mateixos Amb la Illustració, el naixement de l’Estat modern i els primers codis penals, la privació de llibertat, teoritzada sobretot per Cesare Beccaria , passà a ser considerada un instrument penal per dret propi, i de tots aquests…
legítima defensa
Dret penal
Defensa de la persona o dels drets propis o aliens que eximeix de responsabilitat penal pel dany ocasionat a l’agressor, sempre que l’agressió sigui il·legítima, racional el mitjà emprat per impedir-la o repel·lir-la, i no provocada.