Resultats de la cerca

Aquesta figura sorgí del desig d’assolir una definició de delicte, sense tenir en compte que la noció de delicte és en íntima relació amb els pressupòsits ideològics, polítics i econòmics de cada societat concreta

Existia com a figura delictiva autònoma en dret penal antic, i es conserva en alguns països d’Amèrica

El codi penal del 1995, per primera vegada en la història legislativa, donà cobertura legal expressa a aquesta figura

Hom l’anomena també figura del delicte L’adequació d’un delicte al tipus legal en determina l’antijuridicitat i, doncs, la responsabilitat penal

Figura jurídica del dret romà originàriament comprenia tot delicte que en el seu detall no era previst en la llei, no incorre en responsabilitat criminal, bé que comporta obligació civil de reparació del dany causat

Perquè aquesta figura aparegui com a delicte s´ha de realitzar amb la concurrència d´alguna de les circumstàncies següents emprant força o intimidació, que la persona víctima estigui privada de sentit o que sigui menor de dotze anys

L’acusació comporta posar en coneixement un delicte real, aparent o suposat, i el seu presumpte responsable, davant del jutge per tal que procedeixi a verificar-ne l’existència i, en cas afirmatiu, a dictar la pena o sanció corresponent També s’anomena acusació cadascuna de les parts que exerceixen o poden exercir l’acció penal En el cas dels delictes públics aquells que són perseguits d’ofici per les autoritats el dret penal de l’Estat espanyol en reconeix les següents modalitats a acusació particular Correspon a la persona que exerceix l’acció penal davant dels fets que considera delictius…

Específicament, delicte concret contra la propietat, diferenciat del furt, i consistent a emparar-se, en perjudici d’altri, de diners o qualsevol altra cosa moble rebuda en dipòsit, comissió, administració o per un altre títol que obligui a lliurar-la o bé a tornar-la també constitueix aquest delicte negar haver rebut la cosa, perquè hom entén que aquesta negativa amaga la voluntat de fer-la seva La reforma del Codi Penal del 1983 ha equiparat a l’apropiació el fet d’emparar-se o apropiar-se d’un bé trobat amb ànim de lucre, deslligant del furt aquesta figura de delicte

Equival a la intenció o malícia, i qui les comet incorre en responsabilitat criminal, encara que el mal causat sigui distint del que s’havia proposat d’executar No comprèn, doncs, la voluntat culpable, negligent o imprudent, puix que en aquest cas no es tracta plenament de voluntarietat, i els fets causats per imprudència o negligència són castigats menys severament que els plenament voluntaris La voluntarietat exigeix el coneixement dels fets que integren la figura de delicte, la consciència de l’antijuridicitat del fet i el coneixement del resultat de l’acció, així com la voluntat d’…

El parentiu adoptiu resta fora d’aquesta figura també la mort del germà, que constitueix el fratricidi, o l’infanticidi El parricidi acostuma a ésser un dels crims més castigats En el codi penal vigent a l’Estat espanyol és prevista la imposició fins a la reclusió major fins a trenta anys Hi són compatibles totes les circumstàncies agreujants àdhuc, les de l’assassinat Doctrinalment i jurisprudencialment hom ha discutit sobre la possibilitat de l’anomenat “parricidi culpós”, és a dir, imprudent Sembla que l’actitud més adient sigui la de considerar-lo com a homicidi