Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
delicte
Dret penal
Acció prohibida per la llei, segons l’ordenament jurídic de cada estat, sota l’amenaça d’una pena greu.
No hi ha una determinació objectiva de delicte vàlida per a totes les societats i per a totes les èpoques les figures delictuoses són distintes segons els estats, els règims polítics i els sistemes socials, i canvien amb el temps Així, nombrosos actes que avui són considerats delictuosos en molts d’estats, podran deixar d’ésser-ho en un futur més o menys immediat homosexualitat, suïcidi, avortament, etc D’altra banda, determinades conductes antisocials, no essent considerades per la llei i d’acord amb el principi nullum crimen nulla pena sine lege , no tenen la condició de delicte Les…
crim
Dret penal
Infracció punible de caràcter greu.
En diversos estats França, Bèlgica, Grècia existeix encara avui com a categoria jurídica per contra, en l’actual ordenament penal espanyol solament hi ha delictes i faltes No obstant això, el mot continua essent usat en el llenguatge popular per a qualificar els delictes de sang i violents
suplici
Dret penal
Sofriment corporal greu, imposat com a càstig i que pot ocasionar la mort.
tumult
Dret penal
Acció consistent a interrompre o impedir els actes propis d’una confessió religiosa.
L’article 523 del codi penal considera el tumult com una forma de coacció i no com un delicte en ell mateix Suposa un atemptat contra la llibertat de consciència i els sentiments religiosos La pena aplicable en aquests casos és més greu si el tumult s’ha produït en un lloc destinat al culte
delicte ecològic
Ecologia
Dret penal
Delicte comès en atemptar contra la normativa ambiental o que té efectes nocius sobre el medi.
Tipificat a la majoria de països occidentals des de fa uns anys, inclou diverses accions punibles emissions o vessaments de qualsevol mena a l’atmosfera, a la terra o en aigües, marítimes o continentals, que posin en greu perill la salut de les persones o dels animals, o que puguin perjudicar les condicions dels boscs o dels espais naturals
abús de confiança
Dret penal
Acte il·lícit comès tot violant deures especials de lleialtat derivats de lligams entre l’autor i la víctima, talment que aquell s’aprofita de les facilitats que aquesta relació comporta.
Així, el qui s’aprofita d’una amistat, d’una relació de treball, d’un parentiu, etc En algunes legislacions, com l’espanyola, cometre un delicte amb abús de confiança constitueix una circumstància agreujant de la responsabilitat penal en d’altres, contribueix a configurar un delicte més greu el furt amb abús de confiança constitueix, en alguns estats, robatori
omissió de socors
Dret penal
Delicte consistent a no auxiliar una persona desemparada i que es troba en greu i manifest perill, quan hom pot fer-ho.
preterintencionalitat
Dret penal
Circumstància agreujant de delicte, en el sentit que el resultat d’un acte comès és més greu que el que hom tenia intenció de causar.
Delicte especial —barreja de dol i culpa—, és imputable a l’autor, per tal com ha estat comès voluntàriament, malgrat que el resultat, d’altra banda previsible, hagi superat el mal que hom s’havia proposat d’executar
circumstància
Dret penal
Motiu que, en concórrer en un fet delictiu, anul·la o modifica el grau de responsabilitat original i, inherentment, la penalitat.
Segons el codi penal espanyol són circumstàncies eximents de la responsabilitat el fet que l’agent sigui pertorbat mental, que pel fet de patir alteració en la percepció des del naixement o des de la infantesa tingui alterada greument la consciència de la realitat, que hagi obrat en legítima defensa o en estat de necessitat, per cas fortuït, per força irresistible o insuperable, o que estímuls molt poderosos hagin produït arravatament, obcecació o un altre estat passional semblant en el moment de l’actuació Són circumstàncies atenuants les mateixes circumstàncies eximents quan són incompletes…