Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
embriaguesa
Dret penal
Causa d’inculpabilitat que, si no ha estat provocada per a delinquir, eximeix de la responsabilitat (embriaguesa total) o l’atenua (embriaguesa parcial).
L’embriaguesa habitual, d’altra banda, és obstacle per a atenuar la responsabilitat alcoholisme Actualment, és exempt de responsabilitat criminal l’individu que en cometre la infracció penal es troba en un estat d’intoxicació plena pel consum de begudes alcohòliques, drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, o sota la influència de la síndrome d’abstinència, a causa de la seva dependència a aquestes substàncies Aquesta situació de dependència li impedeix comprendre la illicitud del fet o, en cas de comprendre-la, d’actuar-hi
violació de domicili
Dret penal
Delicte consistent a entrar en un domicili sense autorització o a romandre-hi contra la voluntat del propietari o de l’inquilí.
El dret vigent a l’Estat espanyol inclou tant el delicte comès pel funcionari públic que penetra al domicili d’un súbdit nacional, o hi practica un escorcoll, sense autorització judicial o fora dels casos previstos per la llei, com el delicte comès per l’individu que penetra en un domicili o una dependència, habitat o no, o l’ocupa, contra la voluntat de l’amo La pena infligida al funcionari és d’una multa i de suspensió, amb penes addicionals si hi ha hagut robatori amb intimidació, vexació, etc, i la infligida a un particular pot arribar a l’arrest major
subjecte del delicte
Dret
Dret penal
Responsable actiu o passiu de fets penables.
Segons la concepció actual del dret, només l’home pot ésser subjecte actiu del delicte i únicament ell pot ésser delinqüent Amb tot, aquesta temàtica és conflictiva i fins i tot contradictòria hom sol mantenir la negació que existeixi la responsabilitat penal de les persones jurídiques —tan sols són responsables els seus elements directius, mandataris o funcionaris, amb excepcions a la legislació anglosaxona, musulmana i canònica— És considerat subjecte passiu el titular d’un dret lesionat o posat en perill, i tant ho pot ésser l’individu com les persones collectives, l’estat, etc La persona…
deserció
Dret militar
Dret penal
Delicte que comet el militar o mariner que abandona il·legalment el cos del qual forma part o l’establiment on és afectat.
Sempre ha constituït un delicte durament castigat, especialment en temps de guerra o davant l’enemic Modernament, la deserció lligada a motivacions polítiques com la de soldats dels EUA destinats a lluitar al Vietnam, que no estaven d’acord amb aquesta guerra ha conduït a una suavització de les penes El codi de justícia militar espanyol considera deserció el fet d’absentar-se de la unitat o del lloc de residència més de tres dies consecutius En temps de guerra el termini és de vint-i-quatre hores Hom també considera deserció l’absència durant terminis menors però amb intenció d’abandó…
delinqüent habitual
Dret penal
Individu que comet reiterats delictes posant en relleu una tendència a la criminalitat.
Hom presumeix l’habitualitat a partir d’un nombre de condemnes determinat Les mesures contra aquest tipus de delinqüent varien segons els estats reclusió prepètua, detenció suplementària una vegada acomplerta la darrera condemna, reclusió en un establiment especial, etc El codi penal de l’Estat espanyol considera l’habitualitat com una circumstància agreujant de reincidència
pena
Dret penal
En relació amb la justícia humana, efecte jurídic, degut a la comissió d’un delicte, entès com a expiació o retribució.
Una consideració individualitzada del càstig pretén, a més, concebre'l com a tractament amb vista a la reintegració social del delinqüent, tractament, però, que no deixa de presentar seriosos problemes, no solament econòmics, sinó sobretot d’ordre psicològic i social, amb uns resultats ben minsos i discutibles El càstig o la repressió, d’altra banda, només tenen caràcter de pena quan l’especifica concretament el codi penal o les lleis especials assenyalades per un tribunal ordinari Qualsevol altra sanció administrativa, disciplinària o laboral, imposada per l’Administració o l’Executiu, al…
prostitució
Sociologia
Dret penal
Pràctica consistent a mantenir relacions sexuals de manera habitual i professional amb finalitats de lucre.
El mot no inclou el costum d’alguns pobles primitius de posar a disposició de l’hoste la dona, la filla o la serventa, ni tampoc qualsevol relació sexual esporàdica amb remuneració o sense Ha existit i existeix en gairebé tots els pobles del món, sia com un fet tolerat o reconegut, sia com un fenomen illícit i clandestí Practicada gairebé sempre per les dones, generalment sota el control d'un altre individu o una organització sovint d'homes, que en són també molt majoritàriament els clients, tant la societat occidental com moltes altres l’han considerat denigrant, malgrat algunes…