Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
ús indegut
Dret penal
Categoria jurídica referida a diversos delictes sancionats pel dret consistent en la utilització pública i indeguda d’uniformes, vestits, insígnies i condecoracions pròpies de càrrecs que hom no exerceix o d’estats diversos del qui els usa.
En la mateixa categoria jurídica hi ha inclosos els delictes d’ús de documents falsos, especialment els d’identificació personal, l’ús de nom fals o l’ús de documents autèntics però no personals
furt
Dret penal
Acció delictiva consistent a apoderar-se, amb ànim de lucre, d’un bé moble d’altri contra la voluntat del propietari, sense violència o intimidació en les persones ni fent força en les coses furtades; altrament, hom ho considera robatori.
En dret català, seguint l’esperit del dret romà, no existia la distinció jurídica moderna entre furt i robatori els autors de furt eren sotmesos a pena corporal d’assots, generalment per fustigació
quasidelicte
Dret penal
Acció o omissió que causa dany o perjudici per descuit, imprudència o imperícia.
Figura jurídica del dret romà originàriament comprenia tot delicte que en el seu detall no era previst en la llei, no incorre en responsabilitat criminal, bé que comporta obligació civil de reparació del dany causat
culpa
Dret penal
Acció o omissió, conscient i voluntària, contrària a les normes de diligència o prudència comunes, de la qual deriva un resultat danyós no previst pel culpable, però penat per la llei, o que, tot i havent estat previst pel culpable, aquest no esperava que es produís.
Dóna lloc a l’aplicació d’una pena i a la responsabilitat civil dels perjudicis causats El grau de culpabilitat varia segons la importància de la negligència i del dany causat, i pren una diferent qualificació jurídica imprudència temerària simple, etc
crim
Dret penal
Infracció punible de caràcter greu.
En diversos estats França, Bèlgica, Grècia existeix encara avui com a categoria jurídica per contra, en l’actual ordenament penal espanyol solament hi ha delictes i faltes No obstant això, el mot continua essent usat en el llenguatge popular per a qualificar els delictes de sang i violents
presoner de guerra | presonera de guerra
Dret militar
Dret penal
Soldat agafat a l’enemic.
La seva condició jurídica, expressada en les convencions de la Haia 1907 i en les convencions de Ginebra 1929 i 1949, l’incapacita a ésser subjecte de repressió hom ha de respectar la vida als presoners i tractar-los amb humanitat no poden ésser penats en cas d’evasió, sinó solament sancionats hom pot fer-los treballar, sempre que no sigui en operacions militars La darrera de les convencions citades declara la nullitat de les renúncies unilaterals dels belligerants, augmenta les competències de la potència protectora, encarregant-li una intervenció activa d’assistència i de…
aixec de béns
Dret penal
Provocació voluntària d’una situació d’insolvència econòmica amb la finalitat de perjudicar els creditors.
Constitueix delicte i pot ésser comès mitjançant la fuga del deutor amb els seus béns, la simple ocultació o la desaparició del seu patrimoni, la realització de vendes simulades o fraudulentes, l’assumpció de deutes, etc, sense que calgui, però, esgotar tot el patrimoni, perquè pot afectar només una part, si amb això dificulta o impossibilita que els creditors cobrin llurs crèdits Sempre, però, cal la intenció de perjudicar els creditors, intenció que normalment ha d’ésser deduïda de les circumstàncies de lloc, moment o d’altres Juntament amb els delictes de fallida i concurs fraudulents i d’…
delicte
Dret penal
Acció prohibida per la llei, segons l’ordenament jurídic de cada estat, sota l’amenaça d’una pena greu.
No hi ha una determinació objectiva de delicte vàlida per a totes les societats i per a totes les èpoques les figures delictuoses són distintes segons els estats, els règims polítics i els sistemes socials, i canvien amb el temps Així, nombrosos actes que avui són considerats delictuosos en molts d’estats, podran deixar d’ésser-ho en un futur més o menys immediat homosexualitat, suïcidi, avortament, etc D’altra banda, determinades conductes antisocials, no essent considerades per la llei i d’acord amb el principi nullum crimen nulla pena sine lege , no tenen la condició de delicte Les…
dret penal
Dret penal
Conjunt de normes que fixa les accions i omissions considerades nocives a l’ordre establert, determinades, reprimides i castigades en exercici de la potestat que l’estat s’atribueix en nom de la societat.
En sentit subjectiu, és el dret de l’estat a definir els delictes i a imposar i executar les penes i altres mesures de lluita contra la criminalitat Objectivament, és el conjunt de normes establertes a fi de determinar els mitjans de correcció i seguretat corresponents a cada delicte L’estat és l’únic definidor del dret penal, però el seu poder ha d’ésser matisat pels drets inherents a la persona humana, que li són superiors Les doctrines més avançades refusen l’eficàcia de qualsevol sistema punitiu basat en la marginació social i que no combati els defectes estructurals que fomenten els…
conspiració
Dret penal
Figura jurídica que consisteix en el fet que dues o més persones, després de posar-se d’acord, decideixen de fer un acte delictiu.
Perquè esdevingui acte punible cal que hi hagui acord, ferma resolució i consciència que és delectiu Es diferencia de l’associació per delenquir en el fet que aquesta pretén d’ésser permanent, mentre que la conspiració es refreix a un únic delicte