Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
matrimoni il·legal
Dret penal
Matrimoni en què un dels contraents, o tots dos, té subsistent legalment un matrimoni anterior.
Aquesta situació constitueix un delicte contra les relacions familiars, la característica principal del qual és que la persona ja casada anteriorment, es vol casar en un segon matrimoni coneixent l’existència de l’anterior Aquesta característica no era considerada en el delicte de bigàmia, abans de la reforma del codi penal del 1995
exacció il·legal
Dret
Dret penal
Delicte que comet l’autoritat o el funcionari públic en exigir el pagament d’imposts no autoritzats degudament, o el que comet el funcionari públic en exigir drets superiors als que li són assenyalats en l’exercici de les seves atribucions.
comissió per omissió
Dret penal
No-evitació d’un resultat per part d’una persona que restava obligada a evitar-lo, a causa de les seves circumstàncies, l’actuació de la qual constitueix un delicte.
El codi penal del 1995, per primera vegada en la història legislativa, donà cobertura legal expressa a aquesta figura
bigàmia
Dret canònic
Dret penal
Delicte consistent a contreure un segon o un ulterior matrimoni sense haver estat dissolt l’anterior.
Per a l’Església Catòlica, l’intent de contreure matrimoni essent encara vàlid l’anterior és un delicte penat amb infàmia legal
denegació d’auxili
Dret penal
Delicte que comet el funcionari públic que, requerit per una autoritat o per un particular a prestar l’ajut a què està obligat per raó del seu càrrec, s’absté de fer-ho sense causa justificada.
També el comet aquell que es nega a exercir un càrrec públic obligatori sense excusa legal admesa, i el pèrit i el testimoni que no compareixen voluntàriament davant el tribunal a declarar quan ja han estat citats i multats
detenció
Dret penal
Acció mitjançant la qual la policia, en exercici de les seves atribucions, limita la llibertat d’una persona, retenint-la per tal com hom la suposa relacionada amb un fet delictuós, o en virtut d’un manament de l’autoritat judicial.
Pot ésser judicial o governativa, segons l’autoritat que l’ordeni Hom parla de detenció illegal quan és feta sense cap causa legal o sense manament judicial La majoria d’estats tenen establert un terme de temps relativament breu de detenció, passat el qual el detingut ha d’ésser posat en llibertat o lliurat a l’autoritat judicial A l’Estat espanyol, aquesta detenció preventiva és de 72 hores, passades les quals la detenció és illegal En el supòsit de terrorisme, després d’una sollicitud justificada dins el termini de 72 hores, el jutge competent pot autoritzar-ne la retenció per un altre…
homicidi
Dret penal
Delicte que consisteix a matar una persona sense circumstàncies que donin lloc a un altre delicte especial (assassinat, infanticidi, parricidi).
Pot revestir dues formes de comissió, caracteritzades pel dol 2 2 i la culpa 4 Els penalistes en reconeixen una forma intermèdia, denominada homicidi preterintencional preterintencionalitat El codi penal del 1995 inclou dintre d’aquesta figura tipificada com a delicte el parricidi i l’infanticidi, de manera que no hi ha articles que tractin aquestes dues figures de manera autònoma El nou text legal simplement alludeix a la circumstància de parentiu, que en aquests dos casos agreugen el delicte Per tant, si l’autor de l’homicidi és el cònjuge o la persona lligada amb la víctima de…
falsificació
Dret penal
Delicte que hom comet en document públic, comercial o privat, en moneda, segell o marca quan es produeix l’alteració de la veritat.
Les falsificacions més freqüents són les de signatures de particulars o d’autoritats, i són especialment penades les falsificacions d’alts càrrecs de l’estat, segells de correus o dels usats per qualsevol autoritat, corporació oficial i oficina pública, bitllets de banc o d’empreses i establiments industrials i de comerç, monedes o paper moneda, tant de curs legal com de collecció delicte històricament important, car l’encunyació de moneda era el símbol de la sobirania i documents, en el qual cas l’alteració pot ésser produïda per addició, substitució i supressió falsedat…
antijuridicitat
Dret penal
Característica que hom exigeix d’una acció per poder-la considerar delictiva.
Segons la concepció tecnicojurídica, el delicte és fonamentalment una acció típica, antijurídica i culpable La tipicitat pressuposa la correspondència entre el fet i la descripció legal del tipus delictiu la culpabilitat implica una voluntarietat conscient o una imprevisió inexcusable per part del subjecte, mentre que l’antijuridicitat és referida a un judici valoratiu de l’acció en el sentit de la seva desaprovació pel dret Per manca d’antijuridicitat, per exemple, una lesió corporal causada o uns danys ocasionats podran no resultar delictius, encara que el fet sigui en principi…