Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
restitució
Dret penal
Condició principal de la responsabilitat penal civil nascuda dels delictes contra la propietat consistent en la devolució al perjudicat dels objectes de què fou privat per l’acció del delinqüent o del responsable civil.
Hi estan obligats el culpable, el responsable civil i el tercer que ha adquirit la cosa legalment
malversació
Dret penal
Delicte contra la propietat pública que poden cometre els qui tenen l’obligació de guardar-la.
El funcionari pot cometre aquest delicte sostraient o consentint que altres sostreguin, o donant ocasió, amb la seva negligència i poca cura, a una sostracció, o utilitzant els béns públics en ús propi o diferent d’aquell al qual són destinats, o negant-se a fer els pagaments legalment prevists o els que li mana de fer l’autoritat competent El codi penal sanciona, no solament el perjudici econòmic causat, sinó també l’abús de confiança en ell dipositada públicament
agent
Dret penal
Autor d’una acció qualificada legalment com a delicte o com a falta.
assassinat
Dret penal
Homicidi qualificat per la concurrència de determinades circumstàncies agreujants.
El defineixen així, per exemple, les legislacions de França, Bèlgica, Hongria, Holanda, Suècia, Noruega, Anglaterra, Espanya, etc Altres sistemes legislatius, contràriament, no consideren l’assassinat com a figura delictiva especial, sinó simplement com a forma agreujada de l’homicidi Itàlia, Portugal, Mèxic, Argentina, Brasil, Veneçuela, etc Finalment, n'hi ha que ignoren l’assassinat com a delicte especial i com a homicidi agreujat i només fan esment de l’homicidi en general Dinamarca, Polònia, etc En la legislació espanyola pot ésser subjecte d’aquest delicte qualsevol persona, tret de…
responsabilitat penal
Dret penal
Responsabilitat jurídica en virtut de la qual hom és afectat pels efectes legals derivats de la comissió, dolosa (intencionada) o culposa (per imprudència o negligència), d’un delicte.
Perquè hom sigui criminalment responsable cal que hagi estat investigada i demostrada l’existència d’una acció humana que fonamenti la imputabilitat és a dir un acte conscient, la voluntat del resultat previst i la plena consciència del valor d’aquest això no es dóna, per exemple, ni en els transitòriament trastornats ni en els forçats i que el resultat corresponent estigui recollit en la llei penal, és a dir que es trobi tipificat legalment tipus i que, consegüentment, sigui antijurídic en altres paraules que no sigui justificat, per exemple, ni per legítima defensa, ni pel…
matrimoni il·legal
Dret penal
Matrimoni en què un dels contraents, o tots dos, té subsistent legalment un matrimoni anterior.
Aquesta situació constitueix un delicte contra les relacions familiars, la característica principal del qual és que la persona ja casada anteriorment, es vol casar en un segon matrimoni coneixent l’existència de l’anterior Aquesta característica no era considerada en el delicte de bigàmia, abans de la reforma del codi penal del 1995
criminologia
Dret penal
Conjunt de coneixements científics sobre el delicte que té per objecte descobrir-ne les causes, analitzar- ne les formes d’aparició com a fenomen individual i social i establir els mitjans de prevenir-lo.
L’estudi del delicte i, com a conseqüència, del delinqüent es desenvolupà al s XIX a partir de Cesare Lombroso i la seva teoria del criminal nat, a través de dos grans corrents investigadors l’un, que vinculà el fet delictuós o la personalitat del delinqüent, sia donant importància a l’aspecte antropològic antropologia criminal, als factors hereditaris o a l’aspecte psicològic l’altre, la sociologia criminal, que atorgà al medi social —concentrat en la família, l’educació, l’ambient d’amistat, les formes de vida en les grans ciutats, etc— el caràcter de factor preponderant de producció del…
agressió
Dret penal
Acció il·legítima no justificada legalment contra els béns o els drets d’una persona i, en especial, contra la seva integritat física.
L’existència d’una agressió illegítima és una de les circumstàncies que han de concórrer per eximir de responsabilitat penal en actuar en legítima defensa
aforament
Dret
Dret penal
Atribució de la competència per a jutjar determinades persones en un ordre jurisdiccional determinat legalment que no coincideix amb el que preveu la competència general.
La base de l’aforament es troba en la dignitat, el càrrec o la professió que posseeix la persona en qüestió Quan s’aplica als electes membres de cambres legislatives hom l’anomena immunitat parlamentària Segons la Llei orgànica del poder judicial espanyola del 1985 són aforats els membres dels governs, tant de l’estatal com dels autonòmics, els diputats dels parlaments i del Congrés i els senadors, i alguns jutges i magistrats A banda, tenen també la condició d’aforats els membres de la família reial L’òrgan judicial superior que substitueix els tribunals ordinaris és, en el cas dels membres…