Resultats de la cerca
Es mostren 88 resultats
penal
Dret penal
Centre penitenciari on els penats compleixen penes.
D’acord amb el Reglament de Serveis de Presons en vigor hi ha centres preventius o de detenció , regionals o interprovincials, per a custòdia de presos i compliments no superiors a sis mesos, i centres de compliment o correcció , per a penats privats de llibertat, que poden incloure centres hospitalaris i assistencials, establiments per a menors de vint-i-un anys i establiments ordinaris, sia de règim tancat per a condemnats hostils o refractaris, sia de règim obert per als qui poden treballar en condicions laborals normals fora de la presó, sia de règim…
dret penal
Dret penal
Conjunt de normes que fixa les accions i omissions considerades nocives a l’ordre establert, determinades, reprimides i castigades en exercici de la potestat que l’estat s’atribueix en nom de la societat.
En sentit subjectiu, és el dret de l’estat a definir els delictes i a imposar i executar les penes i altres mesures de lluita contra la criminalitat Objectivament, és el conjunt de normes establertes a fi de determinar els mitjans de correcció i seguretat corresponents a cada delicte L’estat és l’únic definidor del dret penal, però el seu poder ha d’ésser matisat pels drets inherents a la persona humana, que li són superiors Les doctrines més avançades refusen l’eficàcia de qualsevol sistema punitiu basat en la marginació social i que no combati els defectes estructurals que…
codi penal
Dret
Dret penal
Text de dret positiu que estableix els delictes i les penes.
La majoria dels codis penals es basen en el francès, del 1810 Als països anglosaxons, el dret penal és menys codificat i, com el codi civil, es regeix sobretot per la common law , tot i que els delictes i les penes puguin estar codificats parcialment Com a expressió directa del poder coercitiu de l’Estat, els codis penals són objecte de constants modificacions i reformes, i s'adeqüen a noves formes de criminalitat i de delicte, sorgides arran dels canvis tecnològics, de les relacions socials, dels hàbits i costums, etc, com també als grans canvis en la mentalitat general pel que…
responsabilitat penal
Dret penal
Responsabilitat jurídica en virtut de la qual hom és afectat pels efectes legals derivats de la comissió, dolosa (intencionada) o culposa (per imprudència o negligència), d’un delicte.
Perquè hom sigui criminalment responsable cal que hagi estat investigada i demostrada l’existència d’una acció humana que fonamenti la imputabilitat és a dir un acte conscient, la voluntat del resultat previst i la plena consciència del valor d’aquest això no es dóna, per exemple, ni en els transitòriament trastornats ni en els forçats i que el resultat corresponent estigui recollit en la llei penal, és a dir que es trobi tipificat legalment tipus i que, consegüentment, sigui antijurídic en altres paraules que no sigui justificat, per exemple, ni per legítima defensa, ni pel…
dret penal de l’enemic
Dret penal
Conjunt de normes punitives aplicades a determinats col·lectius diferent de les que conformen el dret penal ordinari.
El dret penal de l’enemic no existeix, de fet, com un sistema explícit, sinó que és un concepte desenvolupat pel jurista alemany Günther Jakobs per a descriure les pràctiques i normes jurídiques d’estats totalitaris o autoritaris que tenen per objecte perseguir, reprimir o anihilar determinats collectius de la ciutadania adduint la ideologia, la raça, la religió, la nacionalitat, l’ètnia o altres criteris L’estat que fa ús d’aquesta mena de normes considera explícitament o implícita els grups als quals l’aplica com un “enemic interior” que cal destruir o, si més no, mantenir sota…
extinció de la responsabilitat penal
Dret penal
Cessació dels efectes de la pena per la intervenció de determinades circumstàncies posteriors a la comissió del delicte.
Les causes d’extinció poden ésser naturals, com la mort del condemnat, o jurídiques, com el perdó o la renúncia de la part ofesa en determinats delictes, la prescripció, l’amnistia o l’indult
acusació
Dret penal
Exercici d’una acció penal.
L’acusació comporta posar en coneixement un delicte real, aparent o suposat, i el seu presumpte responsable, davant del jutge per tal que procedeixi a verificar-ne l’existència i, en cas afirmatiu, a dictar la pena o sanció corresponent També s’anomena acusació cadascuna de les parts que exerceixen o poden exercir l’acció penal En el cas dels delictes públics aquells que són perseguits d’ofici per les autoritats el dret penal de l’Estat espanyol en reconeix les següents modalitats a acusació particular Correspon a la persona que exerceix l’acció penal…
rebel·lió
Dret penal
Segons el codi penal espanyol, delicte que consisteix a alçar-se públicament i de manera violenta contra un govern constituït i el sistema constitucional.
La llei orgànica 10/1995 del codi penal espanyol identifica com a culpables del delicte de rebellió tots aquells que s’aixequin violentament i públicament amb la finalitat de derogar, suspendre o modificar parcialment la Constitució enderrocar el rei o desproveir-lo de part de les seves prerrogatives impedir la celebració d’eleccions per a càrrecs públics dissoldre o impedir el normal funcionament d’assemblees legislatives, o eliminar-ne competències o facultats declarar la independència d’una part del territori de l’Estat substituir el govern de l’Estat o d’una comunitat…
rapinya
Dret penal
Dret romà
A l’antiga Roma, delicte privat consistent en la sostracció violenta d’una cosa aliena, que comportava una acció penal pretorial infamant per a obtenir de l’autor del delicte una indemnització equivalent al quàdruple de la cosa sostreta.
Durant l’època dels bàrbars el mot tipificava tota mena de furts i robatoris fets durant el dia, i sovint les penes més greus, fins i tot la forca, eren aplicades als lladres de camins Fins a l’entrada en vigor de l’actual codi penal espanyol 1996, jurídicament la rapinya era inclosa en el concepte de robatori
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina