Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
disfressa
Dret penal
Mitjà emprat en la comissió d’un delicte per tal d’evitar d’ésser reconegut.
Constitueix una circumstància agreujant
atemptat
Dret penal
Delicte consistent en l’ús de violències, amenaces i resistències contra les autoritats, llurs agents i els funcionaris públics quan obren en execució de les lleis o en l’exercici de llurs funcions.
La majoria de les legislacions castiguen aquests fets per tal de garantir una eficaç execució de la funció pública Hom ha discutit el problema de la possible licitud o illicitud de la defensa contra les autoritats o llurs agents quan aquests, en l’exercici de llurs funcions, executen actes violents i de força i s’excedeixen en llurs atribucions El dret de resistir actes abusius ja era reconegut en el dret romà, i els intèrprets ensenyaren la mateixa doctrina que predomina actualment entre els autors i la jurisprudència de la majoria del països Normalment, les legislacions preveuen tipus…
aforament
Dret
Dret penal
Atribució de la competència per a jutjar determinades persones en un ordre jurisdiccional determinat legalment que no coincideix amb el que preveu la competència general.
La base de l’aforament es troba en la dignitat, el càrrec o la professió que posseeix la persona en qüestió Quan s’aplica als electes membres de cambres legislatives hom l’anomena immunitat parlamentària Segons la Llei orgànica del poder judicial espanyola del 1985 són aforats els membres dels governs, tant de l’estatal com dels autonòmics, els diputats dels parlaments i del Congrés i els senadors, i alguns jutges i magistrats A banda, tenen també la condició d’aforats els membres de la família reial L’òrgan judicial superior que substitueix els tribunals ordinaris és, en el cas dels membres…
assetjament
Psicologia
Dret penal
Maltractament en el qual la víctima és sotmesa a agressions continuades de tipus físic o, més habitualment, psicològic, per una altra persona (assetjador) o per un grup, amb un objectiu reconegut o bé sense.
Els efectes de l’assetjament sobre la víctima poden ser diversos, però són recurrents la pèrdua d’autoestima, la inseguretat, que impedeix enfrontar-se a l’assetjador o als assetjadors, els sentiment d’impotència i la sensació d’amenaça o de terror, reaccions que poden comportar alteracions greus en l’equilibri psíquic i conduir a estats d’angoixa, depressius o, fins i tot, al suïcidi Hom distingeix diferents tipus d’assetjament, segons el context en què es produeix, els objectius, el mitjà, el tipus de víctima o altres criteris Entre els més habituals hi ha l’ assetjament laboral , l’…
prostitució
Sociologia
Dret penal
Pràctica consistent a mantenir relacions sexuals de manera habitual i professional amb finalitats de lucre.
El mot no inclou el costum d’alguns pobles primitius de posar a disposició de l’hoste la dona, la filla o la serventa, ni tampoc qualsevol relació sexual esporàdica amb remuneració o sense Ha existit i existeix en gairebé tots els pobles del món, sia com un fet tolerat o reconegut, sia com un fenomen illícit i clandestí Practicada gairebé sempre per les dones, generalment sota el control d'un altre individu o una organització sovint d'homes, que en són també molt majoritàriament els clients, tant la societat occidental com moltes altres l’han considerat denigrant, malgrat algunes excepcions…