Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
acte processal
Dret processal
Acte realitzat en un procés pels òrgans jurisdiccionals i els litigants destinats a iniciar, impulsar i finalitzar el procés.
interlocutòria
Dret processal
Resolució dictada en un procés judicial i que decideix, en forma fonamentada, una incidència del procés, llevat de les qüestions de fons, que han d’ésser resoltes per mitjà de la sentència.
conciliació
Dret processal
Acte jurisdiccional previ i voluntari que tendeix a establir un acord directe entre les parts.
Si l’acord no arriba a produir-se, l’acte es limita a fixar els termes reclamants del procés que seguirà Com a formalitat prèvia és exigible únicament en certs processos a tramitar davant la jurisdicció laboral
aute
Dret processal
En el dret processal andorrà, acte resolutori o interlocutòria.
execució forçosa
Dret processal
Actuació material per al compliment dels actes administratius que pot iniciar la mateixa administració com a conseqüència de la seva eficàcia executiva immediata.
D’acord amb el contingut de l’acte, hom podrà efectuar l’execució forçosa a través de mitjans diferents via de constrenyiment, compulsió, multa coercitiva, execució subsidiària
proscripció
Dret processal
Dret romà
Entre els romans, anunci públic de la subhasta dels béns d’un deutor.
Més tard, per illació, indicà també la pena d’exili —commutació normal de la pena de mort— amb confiscació dels béns A l’edat mitjana significà l’exili forçós per causes polítiques o la pena capital sense judici previ i l’acte de posar algú fora de la llei o mort civil
proveir
Dret processal
Dictar un jutge o tribunal (una decisió, un acte resolutiu, un proveïment).
impugnació
Dret civil
Dret processal
Activitat encaminada a combatre la validesa o l’eficàcia d’un acte jurídic.
La impugnació més generalitzada és el recurs
testimoni
Dret català
Dret civil
Dret processal
Persona que té coneixement d’un fet de transcendència jurídica, pel fet d’haver-lo comprovat amb els seus sentits (especialment, però no pas necessàriament, de vista o d’oïda), i que en dóna fe.
Hi ha dues accepcions del terme la persona que intervé en un acte jurídic solemne, com a major garantia de la celebració i el contingut exactes d’aquell acte, i la persona que declara en un judici o procediment perquè coneix fets i circumstàncies referents a la matèria del judici En el primer cas, la intervenció de testimonis pot ésser voluntària per exemple, en la signatura d’un document privat de lloguer o compravenda o necessària per exemple, en la signatura d’un testament, en què la llei, per a la seva validesa, exigeix la presència de dos testimonis La capacitat…