Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
recórrer
Dret processal
Acudir a un jutge, a una autoritat, amb una demanda o petició.
procedència
Dret processal
Fonament legal i oportunitat d’una demanda, d’un recurs o d’una petició.
demanda
Dret processal
Escrit presentat davant el jutge per iniciar un plet, en el qual s’exerciten una acció o més d’una.
En l’escrit de demanda ha de constar la persona part actora que la formula, aquella contra la qual és presentada part demandada, els fets en què la basa, els fonaments de dret que la justifiquen i la petició degudament concretada Hom parla de demanda acumulada quan hi són presentades diverses accions contra la mateixa part en aquest cas, cal que aquestes no siguin contradictòries i sigui competent el mateix jutge
reclamació
Dret administratiu
Dret civil
Dret processal
Petició que fa el jutge competent de conèixer d’una causa que un altre jutge reté indegudament.
presó preventiva
Dret processal
Privació de llibertat del processat —no té caràcter de pena— durant la tramitació de la causa.
En un estat de dret, cap ciutadà no pot ésser pres sinó en virtut d’un manament judicial, i tota persona detinguda o presa sense les formalitats legals o fora dels casos prevists en la constitució i en les lleis, ha d’ésser posada en llibertat a petició seva o de qualsevol ciutadà Només pot decretar-la el jutge d’instrucció, el que formi les primeres diligències o el que en virtut de comissió o interinament n'exerceixi les funcions Per a decretar-la, cal que consti en la causa l’existència d’un fet que presenti les característiques de delicte, que aquest tingui assenyalada pena…
adherir-se a l’apel·lació
Dret processal
En el procés judicial, petició de l’apel·lat al tribunal, demanant la revocació total o parcial de la sentència o resolució ja apel·lada abans per un altre litigant ( apel·lació
).
testimoni
Dret català
Dret civil
Dret processal
Persona que té coneixement d’un fet de transcendència jurídica, pel fet d’haver-lo comprovat amb els seus sentits (especialment, però no pas necessàriament, de vista o d’oïda), i que en dóna fe.
Hi ha dues accepcions del terme la persona que intervé en un acte jurídic solemne, com a major garantia de la celebració i el contingut exactes d’aquell acte, i la persona que declara en un judici o procediment perquè coneix fets i circumstàncies referents a la matèria del judici En el primer cas, la intervenció de testimonis pot ésser voluntària per exemple, en la signatura d’un document privat de lloguer o compravenda o necessària per exemple, en la signatura d’un testament, en què la llei, per a la seva validesa, exigeix la presència de dos testimonis La capacitat i altres condicions d’…