Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
nota
Dret processal
Breu apuntament format damunt els recursos de cassació civil per infracció de la llei.
procés penal
Dret processal
Conjunt d’actuacions judicials encaminades a esbrinar les causes que concorren en la perpetració d’un delicte i determinar la culpabilitat dels participants.
Comprèn les actuacions del jutge instructor sumar i les decretades pel tribunal superior rotlle en el període del plenari i encara, si calen, les que són motivables per la interposició de recursos recurs contra la sentència Quant a la jurisdicció, hom parla de procés ordinari , per diferenciar-lo dels militars És anomenat també causa penal
recurs
Dret processal
Mitjà d’impugnació que la llei concedeix a les parts, en tota mena de judicis, per a demanar l’esmena d’una resolució judicial o un nou examen de la causa, ja sia davant el mateix jutge o tribunal que l’ha dictada, ja sia davant un tribunal superior.
Constitueix un veritable procés autònom, divers de les oposicions formulades durant el procés anterior, bé que sobre el mateix contingut en causa Entre els recursos interposats davant el mateix òrgan que ha dictat la resolució, hi ha els d'aclariment, de força, de queixa, de nullitat, de reforma, de reposició, de rescissió, de responsabilitat, de súplica i de terceria Entre els interposats davant un tribunal superior, hi ha l'apellació, la cassació i el recurs de revisió
defensa de pobre
Dret processal
Privilegi processal consistent en l’administració gratuïta de la justícia, atorgat a aquelles persones que no disposen de recursos econòmics (benefici de pobresa).
via
Dret processal
Manera de procedir en la substanciació de judicis i reclamacions.
Hom anomena via contenciosa la tramitació processal que correspon a l’ordre contenciós pot ésser per via ordinària , usada en els judicis declaratius, i per via sumària , forma abreujada de procedir en afers d’urgència o de caràcter purament possessori L’ordenament que regula la tramitació de recursos davant l’administració és anomenat via governativa , i comprèn les reclamacions dels administrats, davant els òrgans superiors, de l’autor d’un acte administratiu, que constitueix el tràmit previ per a incoar el recurs contenciós administratiu Els tràmits del judici executiu per a…
benefici de pobresa
Dret processal
Dret de justícia gratuïta que tenen tots els qui poden demostrar uns ingressos o recursos econòmics que no superin el doble del salari mínim interprofessional.
audiència territorial
Dret processal
A l’Estat espanyol, tribunal que coneixia principalment de les causes civils en grau d’apel·lació i també dels recursos contenciosos administratius en primera instància.
Les audiències territorials foren creades el 1812 a les corts de Cadis, però no foren instaurades fins el 1834 en substitució de les antigues audiències i chancillerías borbòniques Cada audiència agrupava el territori de diverses províncies, però no constituïa un grau superior de les audiències provincials, sinó que era un tribunal competent en qüestions que li eren especialment reservades Foren suprimides en traslladar-se les seves competències en part a les audiències provincials audiència provincial i en part als tribunals superiors de justícia tribunal
instància
Dret processal
Cadascun dels graus jurisdiccionals que la llei estableix per a resoldre els afers de justícia.
Dins la jerarquia dels tribunals , les instàncies tenen per objecte poder reconsiderar i modificar, a partir de recursos, les sentències o actes jurídics establerts en instàncies inferiors En la darrera instància es dicta la sentència definitiva, sense possibilitat de revisió A l’Estat espanyol els tribunals de primera instància, on es cursen les denúncies i es duen a terme els primers litigis, son els jutjats dels partits judicials Les sentències poden ser recorregudes a l’audiència provincial per a les jurisdiccions civil i penal, i les d’aquestes al tribunal superior de…
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
Dret administratiu
Dret processal
Organisme jurisdiccional on, respectant la jurisdicció que correspon al tribunal suprem, culmina l’organització judicial a Catalunya.
És integrat per tres sales del civil i penal, del contenciós administratiu i del social D’acord amb l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 , el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és l’última instància jurisdiccional de tots els processos iniciats a Catalunya i de tots els recursos que es tramiten en el seu àmbit territorial, sense perjudici de la competència reservada al Tribunal Suprem en matèria d’unificació de doctrina També és competent per a conèixer duun recurs de protecció dels drets reconeguts a l’Estatut No obstant això, les previsions estatutàries…
Tribunal Superior de la Mitra
Dret processal
Antic organisme col·legiat de la justícia andorrana que coneixia, en tercera i última instància, dels recursos interposats davant seu contra les resolucions dictades pel jutge d’apel·lacions.
Els seus membres eren nomenats pel copríncep episcopal, per una durada de cinc anys Desaparegué amb la Constitució del 1993