Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Marc Trebel·li Màxim
Dret romà
Jurista romà.
Cònsol sufecte ~56, és autor del senatconsult trebelliànic , que regulà el fideïcomís Manà de fer el cens de la Gàllia 61 Legat a Britània, fou reclamat a causa de la seva cobdícia, que l’enemistà amb l’exèrcit 69
Domici Ulpià
Dret romà
Història del dret
Jurista romà.
Exiliat per Heliogàbal 222, Alexandre Sever li confià els càrrecs de magister libellorum , membre del consilium imperial, praefectus annonae annonari i prefecte del pretori Fou assassinat pels pretorians Clar i simple en l’estil, les seves obres més famoses De fideicommissis, De appellationibus, De officio consulis , etc el feren un dels cinc juristes indicats en l’anomenada llei de les citacions 426 de Teodosi II i Valentinià III gairebé un terç del Digest és extret de les seves obres
ambitus
Dret romà
Intriga, suborn, etc, per a la consecució de càrrecs o funcions públics.
Per evitar-ho, fou promulgada la llei Iulia de ambitu El jurista català Tomàs Mieres s XV, comentant la constitució In primis siquidem ordinamus de Pere III a les corts de Perpinyà 1351, destinada a frenar les influències en el nomenament de certs càrrecs públics, considerà incursos els seus infranctors en la llei Iulia de ambitu
Lo Codi
Dret romà
Text jurídic escrit entre el 1149 i els anys 1162-70, en provençal, probablement a Arle.
Es tracta d’una exposició sistemàtica del dret romà, seguint el pla de les summes de l’escola bolonyesa, reduïda als nou primers llibres del Codi de Justinià i inspirada, sembla, en les obres anàlogues, la Summa codicis trecensis i la de Rogerio Amb aquestes, esdevingué un instrument important de la penetració del dret romà, revitalitzat a la baixa edat mitjana a Occident Vers el 1176, fou traduït al llatí per Riccardo Pisano, la versió més difosa i l’única publicada —un dels manuscrits més antics i més apropats a l’original provençal és a la Biblioteca Capitular de Tortosa—, al castellà, al…
Pietro Bonfante
Dret
Dret romà
Jurista italià, especialista en dret romà.
És autor de Storia del diritto romano 1920 i d' Istituzioni di diritto romano 1896
regulae iuris
Dret romà
Expressió jurídica que indica l’aplec de regles jurídiques o aforismes que resumien les lleis o eren redactades per un jurista i que oferien solucions per a un bon nombre de qüestions.
Hom les utilitza sovint com a principis generals del dret