Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
cursus honorum
Dret romà
Locució emprada per a designar la sèrie de càrrecs públics importants a què podia accedir un ciutadà romà de les classes altes.
Seguien un ordre jeràrquic preestablert i s’hi barrejaven llocs de tipus polític, administratiu, jurídic i militar L’organització del sistema començà a partir de la llei Villia Amalis 180 aC, però l’estructura definitiva fou establerta al començament de l’Imperi, per August Es dividien en dos grups Els càrrecs propis de la gent que pertanyia a l’ordre senatorial equivalent a l’aristocràcia tenien un primer grau preparatori per als càrrecs del vigintiviratus i del tribú militar, equivalent al servei militar Hom passava després al de qüestor quaestor , seguia el d’edil aedilis o de tribú…
pacte comissori
Dret català
Dret romà
Conveni entre el creditor i el deutor que estipulava que, si el deute no era pagat en el termini acordat, el creditor feia seu el que havia rebut com a garantia, fos quin fos el seu valor.
Recollit en el dret romà des de Constantí I, fou, però, precisat que el creditor només es podia apropiar el que representés un valor just
postlimini
Dret romà
Dret que tenia el ciutadà romà que havia estat fet presoner de guerra d’ésser reintegrat en tots els seus drets quan podia tornar a Roma.
senatconsult
Història
Dret romà
A l’antiga Roma, decisió senatorial, en resposta a la moció o la consulta d’un magistrat.
El seu text era transcrit al diari oficial i dipositat a l' aerarium Saturni Al principi, d’acord amb les atribucions del senat, que mancava de poder legislatiu, reservat fins al final del s I dC als comicis comitia , era un simple dictamen o parer del qual podien no fer cap cas els magistrats Només tingué força executiva, de llei, sota l’Imperi De tota manera, un magistrat competent, sempre un tribú, podia fer ús, sota la República, del seu dret d' intercessió o de vet contra un senatconsult Hom anomenava senatus consultum ultimum una mesura excepcional mitjançant la qual el…
acció pauliana
Dret català
Dret romà
Acció que el dret romà donava als creditors per a poder anul·lar els actes de transmissió de béns fets maliciosament pels debitors, en perjudici d’ells.
Els glossadors li donaren el nom de pauliana per raó que figurava en un fragment del jurisconsult Pau en les Pandectes Aquesta acció es podia dirigir contra els debitors i contra els adquirents dels béns a títol de compra feta amb coneixement o suposició del frau i també contra tots els adquirents a títol de cessió gratuïta o donació Aplicada en dret català des del segle XIII, una pragmàtica de l’infant Joan, lloctinent de Pere III de Catalunya-Aragó de l’any 1384, presumí l’existència de frau de creditors en tota mena de transmissions on el venedor o donador continués en possessió, encara…
acció calvisiana
Dret romà
Acció pretoriana que permetia a les persones arrogades d’impugnar les transmissions entre vius fetes per l’arrogador, quan en podia pervenir perjudici per als drets successoris de l’arrogat.
També atorgava al patró el dret de reclamar la meitat de l’herència del llibert mort abintestat
peculi
Dret romà
El diner que podia tenir la dona, el fill o l’esclau, integrat per metàl·lic i una petita quantitat de béns, que el dominus o pater familias els conferien, conservant-ne aquest darrer la possessió i propietat.
proletari | proletària
Dret romà
A l’antiga Roma, ciutadà de la classe més humil, sense propietats territorials — aliens, doncs, a les cinc classes de l’ordenament centuriat (comicis centuriats) de S.Tulli—, però que entrava en el cens únicament perquè tenia o podia tenir fills.
llei apuleia
Dret romà
Llei del segle III (Lex Appuleia de sponsoribus) que establia una societat entre fiadors d’un deute, de manera que, si cap d’ells havia pagat més de la part proporcional que li pertocava, podia repartir l’excedent entre els consocis.