Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
acceptilació
Dret romà
Forma d’extingir les obligacions consistent en un conveni que es realitzava per mitjà de preguntes i respostes segons fórmules sacramentals.
Abans de l’època imperial romana era una anotació en el llibre del pater familias que rebia diners d’un altre pater familias , i que, junt amb l’anotació en el llibre d’aquest darrer expensilació , acreditava la quantitat deguda Inexistent a les actuals legislacions, l’acceptilació subsistí, però, en el dret aragonès, fins el 1925
successió agnatícia
Dret romà
Successió que rebia l’agnat més proper a manca d’hereu, bé que fos per successió intestada.
Calia que, a més de no existir l’hereu, no hi hagués esperança que existís
fecial
Dret romà
Nom que rebia cadascun dels magistrats de caràcter religiós que intervenien com a representants del poble en els actes de la vida pública internacional.
Les tasques dels fecials eren d’anunciar els tractats, la pau, les treves i la guerra, impedir que s’emprenguessin guerres injustes, demanar reparació per les injúries inferides al poble romà, etc
fidúcia
Dret romà
Pacte pel qual hom rebia una cosa moble, immoble, semovent o un esclau, amb l’obligació de tornar-la, cedir-la a un tercer o bé complir una altra obligació similar.
Tenia el caràcter d’obligació accessòria o addicional a un altre contracte i servia per a donar una garantia real al creditor la mateixa forma era emprada en la constitució d’un dipòsit, un comodat o en tractes que tenien la finalitat de portar a cap un canvi en l’estat de les persones i en les relacions de família En ús fins al final del període clàssic del dret romà, la fidúcia ja no fou recollida en els corpus justinianencs