Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
llei comissòria
Dret català
Dret romà
Norma jurídica inserida al Digest i relativa al contracte de compravenda que permetia el pacte de resolució d’aquest, bo i restant a favor del venedor les quantitats satisfetes anteriorment, en el cas que el comprador no hagués pagat la part del preu ajornat.
A Catalunya no significa una suspensió de la transmissió del domini, sinó una condició resolutòria La llei comissòria no ha estat recollida per la compilació del 1960
llei anastasiana
Dret romà
Denominació genèrica aplicada a dues constitucions, l’una decretada per l’emperador Anastasi (491-518), i l’altra per l’emperador Justinià (527-566), que és complement de l’anterior, amb un text de l’epítom grec dit de les Basíliques.
Aquesta llei limitava els drets dels cessionaris d’accions o crèdits adquirits per un cert preu, i reduïa l’import a reclamar del deutor a la quantitat realment satisfeta per la transmissió El rigor d’aquesta llei fou moderat tant pels glossadors com pels posteriors expositors del dret comú i del dret català, que anaren admetent excepcions a la norma general
acció pauliana
Dret català
Dret romà
Acció que el dret romà donava als creditors per a poder anul·lar els actes de transmissió de béns fets maliciosament pels debitors, en perjudici d’ells.
Els glossadors li donaren el nom de pauliana per raó que figurava en un fragment del jurisconsult Pau en les Pandectes Aquesta acció es podia dirigir contra els debitors i contra els adquirents dels béns a títol de compra feta amb coneixement o suposició del frau i també contra tots els adquirents a títol de cessió gratuïta o donació Aplicada en dret català des del segle XIII, una pragmàtica de l’infant Joan, lloctinent de Pere III de Catalunya-Aragó de l’any 1384, presumí l’existència de frau de creditors en tota mena de transmissions on el venedor o donador continués en possessió, encara…
abalienació
Dret romà
Alienació, cessió o transmissió, dins el territori romà, de les res mancipi a ciutadans romans, a llatins o bé als estrangers que tinguessin un privilegi especial, mitjançant la renúncia davant els magistrats amb les fórmules traditio nexu, mancipatio o in iure cessio.