Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
suspensió de sou i feina
Economia
Dret
Dret del treball
Sanció disciplinària imposada per un empresari a un treballador o a diversos pel fet d’haver comès una falta tipificada per la llei.
Comporta la suspensió temporal de les prestacions del contracte, sense pèrdua dels drets adquirits pel treballador En cessar els efectes de la sanció sia perquè ha transcorregut el termini, sia per altres motius, la relació recupera plena virtualitat Si es tracta d’un funcionari públic, la privació de l’exercici de funcions i dels drets inherents al càrrec no pot excedir els sis anys
suspendre de sou i feina
Economia
Dret del treball
Privar algú per un temps determinat de retribució i de funcions com a mesura disciplinària.
accident de treball
Economia
Dret del treball
Tota lesió corporal que un treballador per compte d’altri sofreix en ocasió o per conseqüència de la feina que executa.
El fet que, normalment, l’accident de treball es presenti d’una manera brusca és el que, principalment, el diferencia de la malaltia professional Perquè un accident de treball quedi protegit per la seguretat social cal que entre el treballador i l’empresa hi hagi un veritable contracte de treball, i que hi hagi una relació de causa a efecte entre el treball que es realitza i l’accident sobrevingut Això no obstant, hom aplica aquest darrer requisit amb un criteri molt ampli així, són considerats accidents de treball tots els que s’esdevenen anant a la feina o tornant-ne in…
temps de prova
Economia
Dret del treball
Condició expressa, fixada legalment o voluntària, en el contracte de treball per la qual cadascun dels contractants pot dissoldre el contracte si no està satisfet de les prestacions de l’altre contractant durant aquest temps.
Altrament, passat el període fixat, el contracte esdevé automàticament formalitzat pel temps o feina predeterminats
vacances
Economia
Dret del treball
Dret irrenunciable de tot treballador per compte d’altri a un quant temps de descans anual retribuït, no inferior a vint-i-tres dies naturals, en les dades acordades entre treballadors i empresaris.
Si un treballador deixa la feina o n'és acomiadat sense causa justa abans de les vacances, té dret a percebre'n la part corresponent en proporció al temps dels serveis prestats
economat
Economia
Dret del treball
Establiment d’articles de primera necessitat on els consumidors poden adquirir-los amb més economia que a les botigues.
Generalment és de caràcter laboral, organitzat per l’empresari per assortir els treballadors als quals dona feina, però també pot ésser creat per una administració pública per als seus funcionaris Creat en els primers temps de l’era industrial, adoptà sovint forma de sobreexplotació, motiu pel qual hom acabà per regular-los o prohibir-los
contracte de durada determinada
Economia
Dret del treball
Modalitat de contracte de treball considerat com a excepció de la regla general del contracte indefinit.
L’excepcionalitat de la seva durada prefixada s’ha de fonamentar en alguna de les causes que la llei justifica realització d’una obra o servei determinats, circumstàncies especials derivades del mercat, del volum de feina, etc Si aquest règim és superior a quatre setmanes i no es formalitza per escrit, transforma la durada determinada en contracte indefinit
maternitat
Economia
Dret del treball
Estat de mare.
El dret laboral de la majoria dels països preveu determinades concessions quan una dona esdevé mare per exemple, abandonar la feina un quant temps abans del possible infantament i un quant temps després d’aquest temps variable, pel que fa a la duració, segons les diferents legislacions, i gaudir, durant tot el període de lactància, d’un temps de descans diari, divisible en diverses vegades
treballador | treballadora
Economia
Dret del treball
Persona que treballa en qualitat d’assalariat.
Per tal que es doni la figura jurídica del treballador, cal que hi hagi un contracte de treball entre aquest i l’empresari, però el sol fet de treballar per compte d’altri ja fa sorgir la figura del treballador El treballador pot ésser fix, eventual o temporer Com a contraprestació del seu treball, l’empresari satisfà un sou al treballador Són considerats treballadors els aprenents, encara que no rebin salari, els obrers i operaris, especialitzats o no, en oficis i professions manuals o mecàniques, els encarregats d’empreses i els caps de tallers o d’oficines, els empleats de banca, comerços…
categoria professional
Economia
Dret del treball
Condició que hom atribueix a un treballador per raó dels seus coneixements professionals i de la classe de feina que fa.
Hom classifica les categories en grans grups caps, tècnics, administratius, subalterns, obrers o en categories específiques oficial de primera, especialista, peó, etc Les lleis laborals, els convenis collectius i els contractes de treball aprofiten els esquemes de les categories per a referir-hi els drets i les obligacions dels treballadors