Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
vacances
Economia
Dret del treball
Dret irrenunciable de tot treballador per compte d’altri a un quant temps de descans anual retribuït, no inferior a vint-i-tres dies naturals, en les dades acordades entre treballadors i empresaris.
Si un treballador deixa la feina o n'és acomiadat sense causa justa abans de les vacances, té dret a percebre'n la part corresponent en proporció al temps dels serveis prestats
salari mínim interprofessional
Economia
Dret del treball
Salari mínim, fixat pel govern, que ha de percebre tot treballador per compte d’altri.
A l’Estat espanyol s’establí l’any 1963 i per regla general s’ha apujat anualment d’acord amb l’augment del cost de la vida De manera excepcional fou congelat els tres anys següents del seu establiment i entre els anys 1976 i 1979 s’apujà dues vegades més per tal d’anivellar-lo amb la forta tendència inflacionista El 2000, any d’entrada en vigor de l’ euro , l'SMI era de 433,5 euros, i el 2011 arribà als 641,4 euros A causa de la greu situació econòmica, el govern espanyol congelà per primer cop en 45 anys l'SMI el 2012 i el 2014 El 2016 se situava en 655,20 €
jubilació
Economia
Dret del treball
Incorporació d’un ciutadà a un règim de pensió vitalícia garantida per l’Estat o per un fons privat un cop ha accedit a l’edat que determina legalment la finalització de la vida laboral
Element central de la seguretat social , la jubilació començà a introduir-se al món Occidental al final del segle XIX i el començament del XX El primer pla de jubilació fou iniciativa del canceller Otto von Bismarck i fou implantat el 1889 a Alemanya Al segle XXI constitueix una institució en la majoria d’estats del món, bé que les condicions varien en una gran part A partir del darrer terç del segle XX, en molts estats occidentals, la sostenibilitat de la jubilació pagada per l’Estat ha estat qüestionada a causa de l’envelliment de la població i la baixa natalitat, cosa que ha comportat…
descans setmanal
Economia
Dret del treball
Dret del treballador a interrompre la seva prestació de serveis una vegada la setmana durant tota la jornada, però sense deixar de percebre la remuneració corresponent.
Reconegut en la majoria d’estats, hom ha fet coincidir, en general, el descans setmanal amb el diumenge, dia que resta prohibida l’activitat productiva i hom tanca les fàbriques i els establiments No obstant això, en els treballs que per llur natura no poden ésser interromputs, el descans setmanal no coincideix amb el diumenge El descans setmanal té actualment una durada mínima d’un dia i mig És acumulable per períodes de fins a catorze dies En general, aquesta interrupció del treball comprèn la tarda del dissabte —o, en el seu cas, el matí del dilluns— i el dia complet del diumenge La durada…