Resultats de la cerca

Encapçalà un moviment populista i agrari Fou elegit president de la República en cinc ocasions 1934, 1944, 1952, 1960 i 1968, però només pogué acomplir el mandat comprès entre el 1952 i el 1956 en els altres quatre mandats fou enderrocat pels militars 1935, 1947, 1961 i 1972

Fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Collegi d’Advocats de Palma 1779 És autor d’un extens dietari en català, publicat per Antoni Pous, del qual només es conserva la part referent als anys 1782-88, interessant per a conèixer la vida mallorquina d’aquella època

Les seves obres, conegudes només fragmentàriament i per les citacions i els esments que en fan els comentaristes i expositors del dret català Additiones in Novellis, De usu feudorum, Additiones in Authenticas, Disputationes variae , el situen ja més a prop dels comentaristes que no dels glossadors Ha estat considerat, erròniament, català, amb el nom de Jaume de Bellvís

Estudià dret a Salamanca i a Alcalá, on es doctorà Advocat i oïdor de l’audiència de València És autor d' Emporium utriusque juris quaestionum in usu forensi , que havia de constar de cinc parts —dues sobre dret civil, dues sobre dret canònic i una sobre les penes d’ambdós drets, i les lleis de Castella i de València—, de les quals fou publicada només la primera, el 1599 El pròleg conté el primer catàleg imprès d’autors valencians

Advocat de la Reial Audiència, fou catedràtic de la Universitat de Lleida És autor de l’obra inèdita, en versió catalana, francesa, italiana, castellana i llatina, Discursos en cartas a la moda, versión a cinco idiomas, catalán, francés, italiano, castellano y latino con reflexiones morales y políticas D’aquesta obra, avui perduda, només se sap que l’any 1726 hi havia un manuscrit preparat per a anar a la impremta Hi ha una “Carta laudatoria” seva als preliminars de Prodigios y finezas de los santos ángeles de P Serra i Postius

Advocat i afeccionat a les matemàtiques i a la física Deixeble de Vicent Tosca Propugnador de la filosofia moderna i fervent antiscolàstic, amb Andreu Piquer fou un dels qui encapçalaren el moviment d’obertura al pensament europeu Fou amic de Gregori Maians, el qual posà en contacte amb Piquer i amb el qual sostingué una extensa i llarga correspondència, conservada només en part i publicada també en part el 1791 per Josep Villarroya Colección de cartas eruditas escritas por Mayans a Nebot i el 1975 Epistolario IV Mayans y Nebot Un jurista teórico y un práctico Intervingué en…

Fou apoderat per a Catalunya del duc de Medinaceli Diputat a les corts de Cadis, de les quals fou president 1814, només hi actuà a les darreres sessions votant contra les senyories, defensant el proteccionisme i fent rebaixar la contribució sobre Catalunya fou el qui plantejà la debatuda qüestió que els diputats catalans ho eren de Catalunya i no per Catalunya Liberal moderat, el 1820 fou elegit diputat amb el màxim nombre de vots Durant la legislació 1820-21 propugnà la formació del mercat espanyol publicà el mateix any la seva important intervenció del 5 de novembre de 1820, i…

S'educà, des de molt jove 1328, a la cort d’Alfons III i de Pere III de Catalunya-Aragó, on es casà amb Timbor de Rocabertí, filla del vescomte Dalmau IV vers el 1335 Malgrat la seva educació i el seu parentiu amb molts magnats catalans, canvià radicalment la política tradicional d’amistat amb la corona catalanoaragonesa Des del 1353, fins a la seva mort, suscità revoltes continuades contra el rei Pere, alternant-les amb èpoques de submissió aparent El 1363 intrigava, amb el papa Urbà V, per evitar la investidura del regne de Sardenya Arribà a ser, de fet, l’únic sobirà de l’illa, puix que,…

Germà de Francesc Finestres i de Monsalvo 1689 — 1762 i Pere Joan Finestres i de Monsalvo 1690 — 1769, professors de dret canònic a Cervera i erudits canonges de Girona i de Lleida, de Marià Finestres i de Monsalvo 1694 — 1759 i Jaume Finestres i de Monsalvo , monjos de Poblet, d' Ignasi Finestres i de Monsalvo , jerònim, arxiver i bibliotecari de la Vall d’Hebron i de Daniel Finestres i de Monsalvo Els dos monjos de Poblet havien estat companys de Gregori Maians i Siscar al collegi de jesuïtes de Barcelona, on tots els germans estudiaren i el 1727 s’inicià una amistat epistolar entre Maians…

Es doctorà en dret civil, canònic i administratiu l’any 1879 Fundà L’Arc de Sant Martí , setmanari catalanista de Sant Martí de Provençals 1884-91, del qual fou redactor, i collaborà a Diari Català , La Renaixença , La Veu de Catalunya , El Pensament Català  i La España Regional , publicacions des de les quals es convertí en un dels primers teòrics del catalanisme polític, encara des de plantejaments vuitcentistes Alguns d’aquests textos foren recopilats molt més tard a Articles catalanistes 1888-1891 1982 Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català, de la Lliga de Catalunya i de la Unió…