Resultats de la cerca

Pare de Joan Maluquer i Viladot , el qual introduí en la política Membre del Partit Progressista, fou elegit diputat a la Diputació de Barcelona 1960 i, posteriorment, president 1864-66 Fou alcalde de Barcelona octubre del 1868 – gener del 1869 i, més tard, presidí de nou la Diputació en dues etapes 1871 – juliol del 1872 i febrer del 1874 – gener del 1875

Vinculat des del 1929 a productores nord-americanes, especialment a Warner Bross Publicà la novella Verd madur 1957 traducció castellana — Siega verde — 1962, diversos mots de la qual, genuïns del Pallars, foren recollits al Diccionari català-valenciàbalear Fundà, amb Amadeu Bagués, Pirene Films SA, per promoure el cinema català 1960, i portà al cinema Siega verde 1960, que aconseguí d’estrenar en versió original catalana el 1968, després de tres anys de gestions personals amb la Dirección General de Cinematografía Contribuí al finançament dels primers films d’Antoni Ribas…

Fou catedràtic a la Universitat de Cervera fins el 1822 i posteriorment fou degà de la de Barcelona El 1838 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí interessants comunicacions, com Verdadero sitio de la antigua Aesona o treballs sobre les universitats de Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona El 1860 fou nomenat president de l’Acadèmia, que es reuní a casa seva del 1853 al 1861

Membre del partit liberal —secundà Santiago Alba—, fou diverses vegades diputat a corts a partir del 1916 Assistí a l’Assemblea de Parlamentaris del 1917 i l’any següent fou nomenat director general de duanes El 1936 presidí a Catalunya el consell regional del Partit Radical, del qual fou expulsat després de les eleccions de febrer El 1916 presentà la tesi doctoral El impuesto sobre el aumento de valor de los bienes inmuebles , on fonamentà la imposició sobre la plusvàlua dels terrenys en els increments de valor del sòl a diverses grans ciutats Publicà també La liquidación de los presupuestos…

Catedràtic de lleis a Cervera, fou diputat a corts els anys 1813, 1820 i 1821 Regent de l’audència de Mallorca 1835 i de la de Barcelona 1836 El 1822 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que presidí 1839-42, i també presidí la de Jurisprudència El 1846 fou nomenat rector de la universitat literària de Barcelona

De filiació progressista, fou president de l’audiència territorial de Mallorca 1844, i diputat en diverses ocasions Elegit alcalde constitucional de Barcelona novembre del 1854 — agost del 1855, tingué un paper important com a moderador dels conflictes socials i polítics del Bienni Progressista

Fill de Josep de Trobat i Tria, escrivent de l’audiència de Perpinyà, exercí d’advocat Es destacà com a collaboracionista amb els francesos durant la guerra dels Segadors, i fou nomenat advocat general del Consell Sobirà del Rosselló creat pel govern de Lluís XIV Intervingué personalment en la persecució dels anomenats angelets angelet , revoltats contra el domini francès, i el 1674 intervingué en les condemnes contra els patriotes rossellonesos El 1676 inicià personalment l’ús de la llengua francesa a les sessions del Consell Sobirà del Rosselló Premiat amb el…

Fou jutge de primera instància a Arenys de Mar i jutge de pau a Barcelona El 1874 fou nomenat registrador de la propietat Fou president de la Societat Barcelonesa d’Amics del País i diputat a corts per Sort Pallars Sobirà en 1876-78 Publicà obres jurídiques, com Legislación hipotecaria 1868 i un estudi sobre la legislació judiciària a Cuba i Puerto Rico, a més d’obres de consulta en collaboració amb Julián MPardo

S'educà, des de molt jove 1328, a la cort d’Alfons III i de Pere III de Catalunya-Aragó, on es casà amb Timbor de Rocabertí, filla del vescomte Dalmau IV vers el 1335 Malgrat la seva educació i el seu parentiu amb molts magnats catalans, canvià radicalment la política tradicional d’amistat amb la corona catalanoaragonesa Des del 1353, fins a la seva mort, suscità revoltes continuades contra el rei Pere, alternant-les amb èpoques de submissió aparent El 1363 intrigava, amb el papa Urbà V, per evitar la investidura del regne de Sardenya Arribà a ser, de fet, l’únic sobirà de l’illa…

Fou professor a la Universitat de Perpinyà en 1756-91, i en fou elegit rector el 1770 Fou advocat i conseller del bisbat d’Elna i advocat al Consell Sobirà del Rosselló, així com corresponsal del governador del Rosselló La Revolució Francesa truncà la seva vida pública Es dedicà aleshores a fer un Recueil d’arrêts du Conseil Souverain 15 volums manuscrits —on, a més de les decisions jurídiques del Consell, recull anècdotes i fets diversos i resums històrics—, a redactar unes Mémoires publicades per Torreilles el 1894 i a compondre un Recueil de noëls, hymnes, proses et goigs ou…