Resultats de la cerca
Es mostren 1032 resultats
clam
Història del dret
Demanda, denúncia, querella o reclamació judicial en general.
dret de cena
Història del dret
Dret que tenia el rei i senyor de vassalls d’ésser fornit de menjar al seu pas pels territoris de la seva jurisdicció.
Al Principat de Catalunya era generalment un dret annex al d'alberga La cena de presència era la pagada pels súbdits cristians, només quan el rei pernoctava al lloc la cena d’absència , la pagada pels sarraïns, en absència i tot del rei
cautela sociniana
Història del dret
Condició imposada pel testador en un llegat a un legitimari, per la qual aquest, posat cas que reclami contra el testament, s’ha d’acontentar amb la llegítima estricta i ha de perdre l’excés de la liberalitat atorgada.
Aquesta institució, vigent en el dret català actual, prengué la seva denominació del nom de Mario Socini, jurisconsult florentí del segle XVI, que donà aquesta solució per mitigar el principi de dret romà segons el qual el testador no pot gravar les llegítimes
braçatge
Història del dret
A la baixa edat mitjana, prestació d’una part de collita que el pagès adscrit a la gleva tributava per raó de la possessió de la terra que li havia estat establerta.
A la Catalunya Vella consistia en l’onzena part de la collita a la Catalunya Nova, era generalment la vintena part
boscatge
Història del dret
Als segles XIII i XIV, dret del baró a percebre dels vassalls una part de la llenya, de la fusta i dels fruits silvestres, recollits als boscs baronials o comunals, o un equivalent en metàl·lic.
Era exigit també als anapers constructors de vasos de fusta, esclopers i rodellaires
border
Història del dret
Del segle XII al XV, pagès de remença adscrit a una borda i subjecte als mals usos i prestacions a favor del senyor directe del predi.
borda
Història del dret
Del segle XII al XV, porció de terra, amb construccions o sense, que havia estat separada d’un mas.
Constituïa una unitat d’explotació agrícola independent
beneficiari | beneficiària
Història del dret
Persona afavorida amb la concessió d’un benefici.
La situació i la condició del beneficiari varià sensiblement seguint el diferent sentit que cobrà la locució Hom pot dir que, en rigor, el beneficiari primitiu era un usufructuari temporal, tant si es tractava d’un particular explotador de terres d’un gran propietari com si era un fidel o vassall d’un comte o magnat Però més tard es convertí, de fet, en un tinent o usufructuari vitalici i amb dret a transmetre el benefici hereditàriament als seus descendents, posat que complís els deures de fidelitat i els serveis feudals deguts al seu senyor Beneficiari —en sentit estricte— i feudatari…
benefici
Història del dret
D’una manera genèrica, concessió territorial efectuada amb caràcter temporal per a fruir del domini útil dels béns cedits, en canvi de determinats serveis o d’una fidelitat per part del beneficiari.
També, per extensió, hom donà aquest nom als béns o territoris objecte de la concessió El benefici, nascut al regne franc, sembla que tenia els antecedents en les cessions de béns derivades del precari romà, fetes per un temps determinat, molt utilitzades per l’Església per a l’explotació de les seves propietats, d’on s’estengué a l’àmbit civil En aquest sentit, es generalitzà en època carolíngia i, doncs, als territoris de la naixent Catalunya Ací, al segle IX, el terme beneficium o benefactum era emprat per a significar els béns fiscals assignats als respectius comtes-funcionaris per a la…