Resultats de la cerca
Es mostren 1031 resultats
Joaquim Salvatella i Gibert

Joaquim Salvatella i Gibert
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Fou passant de Vallès i Ribot i s’afilià al Partit Republicà Federal Fou elegit diputat a corts per Figueres els anys 1905, 1907, 1910 i 1914, destacà com a brillant parlamentari i presidí la minoria de la conjunció republicanosocialista el 1910 Cofundador de la UFNR, signà el 1914 el Pacte de Sant Gervasi El 1916, en perdre l’acta de diputat, s’installà a Madrid i s’uní al partit liberal dinàstic fou ministre d’instrucció pública en els governs de Romanones 1918-19 i de García Prieto 1922-23 El 1930 fou jutjat pel fet d’haver acusat Alfons XIII d’ésser l’instigador del cop d’estat de Primo…
Jeroni Salvador i Lledó
Història del dret
Jurista.
Era assessor jurídic del governador de Catalunya El rei arxiduc Carles III el confirmà en el càrrec 1706 i li concedí el privilegi de cavaller 1706 Més tard fou magistrat de l’audiència i membre del consell reial El 1713 formà part de l’expedició militar del general Nebot i d’AFde Berenguer Tornà a Barcelona, on lluità en el setge de la ciutat Morí en un atac al baluard de Santa Eulàlia
Adolf Salvà i Ballester
Literatura
Història del dret
Advocat i escriptor.
Llicenciat en dret a Madrid 1907, publicà diversos estudis sobre història del País Valencià Sedición del año 1693 en el Reino de Valencia 1941, La villa de Callosa de Ensarriá 1960 i Bosqueig històric i bibliogràfic de les festes de moros i cristians 1958
Melcior Salvà
Economia
Història del dret
Economista i advocat.
Catedràtic d’economia política a les universitats de Santiago de Compostella i de Madrid, fou membre de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas de Madrid, participà en el congrés jurídic espanyol del 1886, i collaborà a La Administración Contribuí a introduir a l’Estat espanyol l’escola històrica d’economia, tant la vella escola Wilhelm Roscher com la nova Gustav Schmoller Fou influït pel positivisme Preconitzà l’intervencionisme d’estat, d’acord amb el socialisme de càtedra El seu Tratado elemental de estadística Madrid, 1882 és un intent seriós, dins la línia historicista, d’impulsar…
Joan Sala i Banyuls
Història del dret
Jurisconsult.
Doctor en dret, s’ordenà de sacerdot el 1764 La seva obra Ilustración del derecho real de España 1803 fou adoptada com a llibre de text de les universitats de l’Estat espanyol i se'n feren diverses edicions Publicà altres obres jurídiques en llatí
Marià Josep Sala
Història del dret
Notari.
El 1834 publicà a Barcelona uns Elements de la notaria i anuncià també un diccionari de notaris, que no arribà a publicar
Joan Antoni Sorribas i Zaidín
Història del dret
Advocat.
Es llicencià en dret a Barcelona, on fou registrador de la propietat 1865-72 i secretari de la vila de Gràcia 1865-67 S'establí com a advocat a Barcelona i fou corresponsal de diaris argentins, com El Correo Español , i publicà la revista El Consultor del Municipio y del Contribuyente El 1885 formà part de la comissió que anà a lliurar a Alfons XII el Memorial de Greuges
Juan José Soriano Pradas
Història
Història del dret
Advocat i polític.
Llicenciat en lleis 1845, s’afilià al partit federal i es distingí en la revolució del 1868 fou secretari de la junta de València, i posteriorment, regidor i diputat provincial Durant la Primera República fou governador de Logronyo i diputat a corts Treballà en la reconstitució del seu partit, i en morir era president del directori federalista de València
Josep Antoni Sombiela i Mestre
Història
Història del dret
Polític i jurista.
Estudià dret a València, on més tard fou professor de la universitat En iniciar-se la guerra del Francès 1808, fou membre de la junta de València i representant d’aquesta a les corts de Cadis, on féu publicar el seu Discurso sobre los tribunales protectores de la fe 1813 Més tard abandonà la causa liberal fou oïdor de l’audiència de València i publicà el Manifiesto que escribió en un calabozo el general don Francisco Xavier Elío 1823
Francesc Solsona
Història del dret
Jurisconsult.
Notari públic i catedràtic de la Universitat de Barcelona És autor de Stilus capibrevandi 1547, que dedicà al bisbe d’Elna Miquel Despuig en les reedicions del 1561 i el 1594 figura també un apèndix, en català, sobre les festes i dies feriats de l’audiència La seva obra principal és Lucerna laudemiorum omnia emphiteuseos iura complectens 1556, 1575, que és encara una autoritat en matèria emfitèutica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 76
- 77
- 78
- 79
- 80
- 81
- 82
- 83
- 84
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina