Resultats de la cerca

Llicenciat en dret a València, collaborà de jove en els periòdics locals amb poemes romàntics i articles Republicà, fou comandant de la Milícia de València 1854 i prengué part en les conspiracions que conduïren a la revolució del 1868 Alcalde de València durant la Primera República Espanyola 1872-1874, creà la guàrdia municipal

Cap de la secció universitària de Palestra, la seva intervenció fou decisiva en la fundació i l’expansió de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya FNEC, de la qual fou el primer president fins el 1934

A Girona fou un dels fundadors de l’Asociación Literaria 1872 Fou també un dels fundadors del Memorial Numismático español Traslladat a Madrid, collaborà molt estretament amb Víctor Balaguer, tant en el treball polític com en l’històric Membre de l’Academia de la Historia 1886 S'especialitzà en l’estudi històric de la guerra dels Segadors, a la qual dedicà Gerona en la revolución de 1640 1880, 1881, Melo y la revolución de Cataluña en 1640 1886 discurs d’ingrés a l’Academia i l’edició de la Crònica de Miquel Parets 1888-93 Publicà també treballs de numismàtica gironina i un nomenclàtor de la…

Regidor de Palma 1834 i secretari de la diputació provincial Liberal moderat, sostingué des de les pàgines d' El Faro 1834 i de La Época fortes polèmiques amb els progressistes Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País des del 1834, en fou secretari El 1841 publicà a La Palma l’article De los dialectos considerados con relación a la literatura —aparegut sense signar i que hom ha atribuït sovint a J M Quadrado—, en el qual defensa, per raons d’ordre pràctic i polític, l’ús del castellà a Mallorca La mateixa tesi defensa al pròleg de les seves inèdites i interessants Observaciones sobre…

El 1605 acabà el Llibre de rúbricas de la Real , anàlisi de 192 actes notarials referents a feus, censals, etc, del capítol i comunitat eclesiàstica de la Real de Perpinyà que van del 1368 al 1690 El 1608 inicià l’inventari de l’arxiu del capítol d’Elna i el 1630 l’anàlisi dels documents de la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà prop de 700 articles d’un total de 814 foren redactats per ell És conegut principalment, però, pels deu volums inèdits que contenen l’anàlisi de milers de fitxes, font preciosa per a la història del Rosselló

Fill de Josep Puig de la Bellacasa i de Fonollers Es doctorà en dret, fou passant de Francesc Cambó i collaborà en el despatx de Raimon d’Abadal i Calderó Promogué la creació a Barcelona de la companyia d’autobusos Presidí les joventuts de la Lliga Regionalista, de la qual fou regidor a Barcelona 1916, i formà part de la comissió d’acció política del partit Diputat a corts per la Lliga durant la República, el 1936 fou salvat per JMEspanya i visqué a França, Suïssa, Bèlgica i Pamplona i Hondarribia Des de la guerra civil abandonà la política

Dominicà, resident al convent de Santa Caterina de Barcelona i inquisidor de Catalunya vers el 1320 És autor d’una resposta a la pregunta de Ramon d’Era sobre la licitud dels violaris i censals

Doctor en dret 1963, fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1982, magistrat del tribunal superior de la mitra d’Andorra i magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 1989 Secretari general del Segon Congrés Jurídic Català, també fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, vocal de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, director del seminari de la Càtedra Duran i Bas de Dret Civil Català i director del centre de Barcelona de l’Institut d’Estudis Andorrans Publicà  El heredero fiduciario 1965, El albaceazgo…

El 1837 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou catedràtic de gramàtica i on llegí el treball Clásicos y románticos Moderat i canonge de la seu de Barcelona, fou nomenat predicador de la reina Isabel II Publicà, en collaboració amb Balmes, Manual para la tentación 1842, i entre altres obres, Leyenda de Oro 1844, mena de compendi hagiogràfic Juntament amb Josep Ferrer, Pau Piferrer i Francesc Permanyer fundà el periòdic La Corona 1843

Ensenyà dret natural a Heidelberg 1661-67 i a Lund 1667-86 Publicà De statu imperii Germanici ‘La situació de l’imperi germànic’, 1667 i De iure naturali et gentium ‘Del dret natural i de gents’, 1672 Conseller d’estat i historiador a Estocolm, fou cridat a Berlín 1686 com a conseller àulic de Frederic Guillem de Hohenzollern Intèrpret de la nova consciència laica i burgesa, desenvolupà el jusnaturalisme