Resultats de la cerca
Es mostren 1031 resultats
decrets de s’Agaró
Història del dret
Nom amb què és conegut el pla de 58 disposicions (decrets i ordres) del departament de finances de la Generalitat de Catalunya, promulgades els dies 8, 9 i 12 de gener de 1937 i publicades al Diari Oficial de la Generalitat extraordinari del dia 18.
El pla fou preparat a la localitat de s’Agaró Baix Empordà per un grup d’alts càrrecs de la Generalitat i d’economistes convocats pel primer conseller i conseller de finances, Josep Tarradellas, arran del decret de Facultats Excepcionals aprovat pel Consell de la Generalitat 20 de novembre de 1936, el qual li concedia àmplies facultats per a endegar l’activitat financera i administrativa del departament Substituí els articles de l’Estatut relatius a les relacions financeres amb l’Estat espanyol ateses les noves exigències que la guerra suposà en el pressupost català El pla, amb els problemes…
esquitllada de blat
Història del dret
A la Catalunya Vella, als segles XIII-XVI, exacció que els senyors directes dels masos i les bordes obtenien de llurs emfiteutes de remença; equivalia a tres quarteres d’ordi, tres de civada i mitja de blat de la varietat dita espelta, a la mesura de Girona.
dret feudal
Història del dret
Conjunt de formacions peculiars que en ús de llur ius edicendi donaven els barons en les respectives jurisdiccions, i les capitulacions afectant matèria feudal atorgades entre aquests i les universitats de llurs territoris.
recurs de contrafur
Història del dret
Forma de control de la constitucionalitat de les lleis establerta a l’Estat espanyol durant el franquisme per la Ley Orgánica del Estado.
Sext Pomponi
Història del dret
Jurista romà.
Visqué durant els regnats d’Adrià, Marc Aureli i Luci Ver Sense ser profund ni prou coherent, la seva vasta obra serví als juristes posteriors i fins al Digest de Justinià Escriví 36 o 35 llibres ex Sabino i 39 ad Quintum Mucium sobre el dret civil També redactà les Variae lectiones, Epistolae, un llibre de Regulae i dos Enchiridia
Tomàs Garcés i Miravet
Literatura
Música
Història del dret
Escriptor i advocat.
Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona El 1919 fundà l’efímera revista Mar Vella i, posteriorment, collaborà a La Publicidad i després a La Publicitat , on signava sovint Ship-Boy Escriví també a Revista de Poesia , Revista de Catalunya i La Revista Fou un dels fundadors de Quaderns de Poesia El seu primer llibre, Vint cançons 1922, amb pròleg de Carles Riba, fou una revelació El cant somniós, però no oníric, la melangia sense desesperança i l’aire juvenil, de cançó o de romanç, obriren una altra via al simbolisme català, installat en el Noucentisme, entre Carner i Riba L’adjectiu…
, ,
Abel Velilla Sarasola
Història
Història del dret
Polític i advocat republicà.
Afiliat a la francmaçoneria, fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1931-33 i diputat a les corts de la República 1933-36, sempre pel Partit Republicà Democràtic Federal Defensà molts dels inculpats en els fets del Sis d’Octubre , fou magistrat del Tribunal Suprem i, durant la guerra civil de 1936-39, membre de la comissió jurídica assessora del ministeri de justícia El 1939 se n’anà a l’exili a Mèxic Publicà a París, el 1931, Una gran injusticia social El proceso Guiot-Climent
John Scott
Història
Història del dret
Jurista i polític anglès.
Primer comte d’Eldon, estudià a Newcastle i Oxford El 1776 començà a exercir com a advocat Diputat conservador 1782, el 1788 esdevingué procurador general i lord Nomenat fiscal general 1793 i lord canceller 1801, el 1799 rebé el títol de baró d’Eldon i, el 1821, el de comte Excellí com a jutge
Bertran de Seva
Història del dret
Jurisconsult.
Autor d’uns comentaris a les Commemoracions de Pere Albert, esmentats i aprofitats per Joan Socarrats Li ha estat atribuït un comentari sobre la guerra dels reis de Catalunya-Aragó contra el de Mallorca No sembla que fos ell sinó un Bernat de Seva el comentarista de l’usatge Auctoritate et rogatu
Domici Ulpià
Dret romà
Història del dret
Jurista romà.
Exiliat per Heliogàbal 222, Alexandre Sever li confià els càrrecs de magister libellorum , membre del consilium imperial, praefectus annonae annonari i prefecte del pretori Fou assassinat pels pretorians Clar i simple en l’estil, les seves obres més famoses De fideicommissis, De appellationibus, De officio consulis , etc el feren un dels cinc juristes indicats en l’anomenada llei de les citacions 426 de Teodosi II i Valentinià III gairebé un terç del Digest és extret de les seves obres